Heura
.Sota del verd tan lluent
hi ha un país ben amagat
on hi viuen bestioles,
fongs i ombres misterioses.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No cal buscar vida a Mart. La tenim amagada molt més a prop.
ResponEliminaSi ... tenim cada "marciano" per aquí a la vora, que no cal anar tan lluny.
EliminaSí, Carme, malauradament tot són aparences i per sota hi ha un munt de merda.
ResponEliminaI tant! Molt pitjor que sota l'heura!
EliminaSobretot mosquits i altres bèsties que piquen, hahaha!
ResponEliminaEls mosquits són de les pitjors bèsties que hi ha....després de la humanitat, clar!
EliminaA la carrera ens deien que la vida és una roca de duresa coberta de vels de felicitats...
ResponEliminaA vegades tot és aparença... Però jo estic d'acord amb aquesta afirmació. Si tenim una mica de sort, trobem els vels de felicitat...
Eliminafelicitat, vull dir!
ResponElimina😃
EliminaUna heura preciosa amb molts matisos de verd...Llàstima que l'arbre que l'ajuda a enfilar-se acaba força malament!
ResponEliminaPotser a sota fins i tost hi ha petites fades i follets...
Bon vespre, Carme.
Aquesta està ran de terra. No la deixem enfilar als arbres. Alguna fada en miniatura hi deu haver! Bon vespre!
EliminaVolia dir , fins i tot!
ResponElimina😃
Elimina