Heura

.

Sota del verd tan lluent
hi ha un país ben amagat
on hi viuen bestioles,
fongs i ombres misterioses.

Comentaris

  1. No cal buscar vida a Mart. La tenim amagada molt més a prop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ... tenim cada "marciano" per aquí a la vora, que no cal anar tan lluny.

      Elimina
  2. Sí, Carme, malauradament tot són aparences i per sota hi ha un munt de merda.

    ResponElimina
  3. Sobretot mosquits i altres bèsties que piquen, hahaha!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els mosquits són de les pitjors bèsties que hi ha....després de la humanitat, clar!

      Elimina
  4. A la carrera ens deien que la vida és una roca de duresa coberta de vels de felicitats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades tot és aparença... Però jo estic d'acord amb aquesta afirmació. Si tenim una mica de sort, trobem els vels de felicitat...

      Elimina
  5. Una heura preciosa amb molts matisos de verd...Llàstima que l'arbre que l'ajuda a enfilar-se acaba força malament!
    Potser a sota fins i tost hi ha petites fades i follets...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta està ran de terra. No la deixem enfilar als arbres. Alguna fada en miniatura hi deu haver! Bon vespre!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars