Gavina a la sorra

D'una foto de l'Instagram de la Montse - una mica de tot

En solitud, arran d'aigua
envoltada de colors indefinits.
Sense el seu crit
només contempla,
sense expectatives.
Espera, o no espera...
tot allò que pugui venir.




Comentaris

  1. Belles paraules just abans que arrenqui el vol.
    Un poema-definició .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo sapiguéssim arrencar el vol, com ella. Un primer comentari que "acaba" el poema o bé que ajuda a donar-li sentit. Gràcies!

      Elimina
  2. El crit de la poesia. Sense ella jo tampoc tinc expectatives.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També sento que el teu comentari completa el poema. Gràcies, Helena!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Un "carpe diem" tranquil i conformat, però sí, ho és.

      Elimina
  4. Una mica com nosaltres fa uns quants dies, no Carme? Haurem de vigilar quan ens enlairem, que no hi tenim pràctica ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí... una mica com nosaltres... poc a poc... però bategant amb força.

      Elimina
  5. La gavina s'ha quedat embdalida mirant el mar...Seguirà contempant l'horitzó o emprendrà volada, cel amunt? He trobat un poema de Josep Carner que es diu la gavina, us en deixo una estrofa que és una mica com una metàfora de la situació actual:

    ..."Gent de testes acotades,
    presoneres del costum:
    que l'ànima se us enlairi
    per les vies de la llum"...

    Bon cap de setmana Carme.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes Gràcies pels versos. Molt adients, els trobo. Clar que en aquest país jo diria que són sempre adients, no importa quan el llegeixis

      Elimina
  6. La seva ombra m'ha semblat una ovella, m'ha fet gràcia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la nostra també ho semblem. Tu també m'has fet gràcia!!!

      Elimina
  7. Amb tot el que estem vivim, he après que no serveix de res crear "expectatives"... Com ella, el millor és "contemplar" i disfrutar de totes les coses bones que tenim al davant ...Quan sigui el moment propici ja aixecarem "el vol".
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprenem del que vivim, aprenem de les gavines, aprenem de les teves fotos. Sempre fent camí i segur que aixecarem el vol, cadascú trobarà el seu moment.

      Elimina
  8. La contemplació del vol d'una gavina en solitari, fascinant, em recorda una representació de ballet clàssic, quan la seva estrella surt a l'escenari a fer un "solo" d'aquells que ens deixa bocabadats i ens emociona. Potser en aquest cas la teva gavina espera amatent el senyal de la música que la farà sortir a l'escenari...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars