Gavina a la sorra
 |
| D'una foto de l'Instagram de la Montse - una mica de tot |
En solitud, arran d'aigua
envoltada de colors indefinits.
Sense el seu crit
només contempla,
sense expectatives.
Espera, o no espera...
tot allò que pugui venir.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Etiquetes
En solitud, arran d'aigua
envoltada de colors indefinits.
Sense el seu crit
només contempla,
sense expectatives.
Espera, o no espera...
tot allò que pugui venir.
Comentaris
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Belles paraules just abans que arrenqui el vol.
ResponEliminaUn poema-definició .
Tant de bo sapiguéssim arrencar el vol, com ella. Un primer comentari que "acaba" el poema o bé que ajuda a donar-li sentit. Gràcies!
EliminaEl crit de la poesia. Sense ella jo tampoc tinc expectatives.
ResponEliminaTambé sento que el teu comentari completa el poema. Gràcies, Helena!
EliminaEl "Carpe diem" de la gavina ;)
ResponEliminaUn "carpe diem" tranquil i conformat, però sí, ho és.
EliminaUna mica com nosaltres fa uns quants dies, no Carme? Haurem de vigilar quan ens enlairem, que no hi tenim pràctica ara.
ResponEliminaSí, sí... una mica com nosaltres... poc a poc... però bategant amb força.
EliminaLa gavina s'ha quedat embdalida mirant el mar...Seguirà contempant l'horitzó o emprendrà volada, cel amunt? He trobat un poema de Josep Carner que es diu la gavina, us en deixo una estrofa que és una mica com una metàfora de la situació actual:
ResponElimina..."Gent de testes acotades,
presoneres del costum:
que l'ànima se us enlairi
per les vies de la llum"...
Bon cap de setmana Carme.
Moltes Gràcies pels versos. Molt adients, els trobo. Clar que en aquest país jo diria que són sempre adients, no importa quan el llegeixis
EliminaLa seva ombra m'ha semblat una ovella, m'ha fet gràcia!
ResponEliminaA la nostra també ho semblem. Tu també m'has fet gràcia!!!
EliminaAmb tot el que estem vivim, he après que no serveix de res crear "expectatives"... Com ella, el millor és "contemplar" i disfrutar de totes les coses bones que tenim al davant ...Quan sigui el moment propici ja aixecarem "el vol".
ResponEliminaUna abraçada.
Aprenem del que vivim, aprenem de les gavines, aprenem de les teves fotos. Sempre fent camí i segur que aixecarem el vol, cadascú trobarà el seu moment.
EliminaLa contemplació del vol d'una gavina en solitari, fascinant, em recorda una representació de ballet clàssic, quan la seva estrella surt a l'escenari a fer un "solo" d'aquells que ens deixa bocabadats i ens emociona. Potser en aquest cas la teva gavina espera amatent el senyal de la música que la farà sortir a l'escenari...
ResponEliminaQue soni la música, doncs!!!! Gràcies, Montse!
Elimina