Pitòspor



Perfumades d'amor, les paraules, 
com un promet de petites i oloroses flors,
creixen a la vora els camins més incerts.







Comentaris

  1. No en sabia el nom, però en conec la fragància. Com també conec l'aroma dels teus poemes.

    ResponElimina
  2. Pitosporum tobira, d'aquesta planta encara me'n recordo de quan estudiava la carrera!

    ResponElimina
  3. És preciós, Carme! Jo també cerco "un promet","a la vora els camins més incerts"! Quan el trobes ja no et deixa mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena!!!
      A vegades les errades tenen gràcia... havia de ser "pomet" però, ara ja no.ho canvio ...😂😂😂

      Elimina
    2. Jo hi crec en les casualitats, Carme, fan poesia! Aquest "promet" em va sorprendre, però el vaig trobar molt bona llicència poètica!

      Elimina
    3. Les casualitats i tu heu canviat el poema!

      Elimina
  4. Per quins camins tan singulars camines, Carme, que et trobes flors tan boniques i oloroses! Són precioses i segur que la fotògrafa també hi té a veure.

    ResponElimina
  5. Jo també en trobo sovint d'aquestes flors, prop dels camins per on passejo, però no sabia com es deien, segur que quan hi passo, perfumen les meves paraules, o els meus pensaments, si vaig sola...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  6. Versos perfumats a la vora del camí ... aquí dóna gust passejar-hi !!
    Bona setmana, Carme :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars