Pitòspor
Perfumades d'amor, les paraules,
com un promet de petites i oloroses flors,
creixen a la vora els camins més incerts.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No en sabia el nom, però en conec la fragància. Com també conec l'aroma dels teus poemes.
ResponEliminaGràcies, Xavier!!!
EliminaPitosporum tobira, d'aquesta planta encara me'n recordo de quan estudiava la carrera!
ResponEliminaFa molt bona olor, XeXu!
EliminaÉs preciós, Carme! Jo també cerco "un promet","a la vora els camins més incerts"! Quan el trobes ja no et deixa mai.
ResponEliminaGràcies, Helena!!!
EliminaA vegades les errades tenen gràcia... havia de ser "pomet" però, ara ja no.ho canvio ...😂😂😂
Jo hi crec en les casualitats, Carme, fan poesia! Aquest "promet" em va sorprendre, però el vaig trobar molt bona llicència poètica!
EliminaLes casualitats i tu heu canviat el poema!
EliminaPer quins camins tan singulars camines, Carme, que et trobes flors tan boniques i oloroses! Són precioses i segur que la fotògrafa també hi té a veure.
ResponEliminaÉs que visc vora el bosc, Teresa!!!!
EliminaJo també en trobo sovint d'aquestes flors, prop dels camins per on passejo, però no sabia com es deien, segur que quan hi passo, perfumen les meves paraules, o els meus pensaments, si vaig sola...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Segur que sí, M.Roser!
EliminaVersos perfumats a la vora del camí ... aquí dóna gust passejar-hi !!
ResponEliminaBona setmana, Carme :)
Gràcies, Artur! Bona setmana!!!
Elimina