La rosa



Cal tenir les llaminadures sempre a punt:
La suavitat dels pètals a les mans.
La dolçor de les paraules tan necessàries.
El record dels instants que ens acompanyen sempre.
Els somnis que encara no hem acomplert.

Comentaris

  1. Aquestes del teu poema, són llaminadures que no embafen gens. :-)

    ResponElimina
  2. Mira que és difícil dibuixar una rosa... els pètals sembla que són infinits! i tu ets una artista, Carme! (Són llapis aquarel·lables?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, són llapis aquarel·lables. No els faig servir gaire sovint, però de tant en tant m'agrada. És més controlable que l'aquarel·la.

      Gràcies, Ada!

      Elimina
  3. Respostes
    1. A veure si la sabem mirar en rosa, perquè no pinta pas d'aquest color.

      Elimina
  4. Las roses enamoren al més pintat !
    Bona setmana :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una rosa és una rosa...és una rosa, és una rosa....

      Elimina
  5. Jo afegiria al teu preciós poema que també ens regala un preciós somriure amb els seus llavis vermells i molsuts . Els veus?

    ResponElimina
  6. "A quien amarga un dulce"... El teu poema ens endolceix la vida.

    ResponElimina
  7. Em vaig enamorar de la rosa que vas posar per Sant Jordi i ara m'he enamorat d'aquesta que em sembla que és la mateixa, però amb el teu toc personal... Esperem que aquests somnis que encara no hem acomplert siguin suaus i dolços...

    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! És la mateixa! M'ageada que l'hagis reconegut!!!

      A vegades sembla que els somnis també estiguin confinats... però ens anem esforçant..

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars