Cal tenir les llaminadures sempre a punt: La suavitat dels pètals a les mans. La dolçor de les paraules tan necessàries. El record dels instants que ens acompanyen sempre. Els somnis que encara no hem acomplert.
Em vaig enamorar de la rosa que vas posar per Sant Jordi i ara m'he enamorat d'aquesta que em sembla que és la mateixa, però amb el teu toc personal... Esperem que aquests somnis que encara no hem acomplert siguin suaus i dolços...
Aquestes del teu poema, són llaminadures que no embafen gens. :-)
ResponSuprimeixQue bé, que no embafin!!!
SuprimeixMira que és difícil dibuixar una rosa... els pètals sembla que són infinits! i tu ets una artista, Carme! (Són llapis aquarel·lables?)
ResponSuprimeixSí, són llapis aquarel·lables. No els faig servir gaire sovint, però de tant en tant m'agrada. És més controlable que l'aquarel·la.
SuprimeixGràcies, Ada!
Bon dia!
ResponSuprimeixBon dia bonica!!!!
SuprimeixLa vida en rosa...
ResponSuprimeixA veure si la sabem mirar en rosa, perquè no pinta pas d'aquest color.
SuprimeixLas roses enamoren al més pintat !
ResponSuprimeixBona setmana :)
Una rosa és una rosa...és una rosa, és una rosa....
SuprimeixJo afegiria al teu preciós poema que també ens regala un preciós somriure amb els seus llavis vermells i molsuts . Els veus?
ResponSuprimeixEls he hagut de buscar, però sí, els he vist!
Suprimeix"A quien amarga un dulce"... El teu poema ens endolceix la vida.
ResponSuprimeixHo provo, al menys, Helena. Gràcies bonica!
SuprimeixEm vaig enamorar de la rosa que vas posar per Sant Jordi i ara m'he enamorat d'aquesta que em sembla que és la mateixa, però amb el teu toc personal... Esperem que aquests somnis que encara no hem acomplert siguin suaus i dolços...
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Sí! És la mateixa! M'ageada que l'hagis reconegut!!!
SuprimeixA vegades sembla que els somnis també estiguin confinats... però ens anem esforçant..