La rosa
Cal tenir les llaminadures sempre a punt:
La suavitat dels pètals a les mans.
La dolçor de les paraules tan necessàries.
El record dels instants que ens acompanyen sempre.
Els somnis que encara no hem acomplert.
Esparraguera
Fa 15 hores
Aquestes del teu poema, són llaminadures que no embafen gens. :-)
ResponEliminaQue bé, que no embafin!!!
EliminaMira que és difícil dibuixar una rosa... els pètals sembla que són infinits! i tu ets una artista, Carme! (Són llapis aquarel·lables?)
ResponEliminaSí, són llapis aquarel·lables. No els faig servir gaire sovint, però de tant en tant m'agrada. És més controlable que l'aquarel·la.
EliminaGràcies, Ada!
Bon dia!
ResponEliminaBon dia bonica!!!!
EliminaLa vida en rosa...
ResponEliminaA veure si la sabem mirar en rosa, perquè no pinta pas d'aquest color.
EliminaLas roses enamoren al més pintat !
ResponEliminaBona setmana :)
Una rosa és una rosa...és una rosa, és una rosa....
EliminaJo afegiria al teu preciós poema que també ens regala un preciós somriure amb els seus llavis vermells i molsuts . Els veus?
ResponEliminaEls he hagut de buscar, però sí, els he vist!
Elimina"A quien amarga un dulce"... El teu poema ens endolceix la vida.
ResponEliminaHo provo, al menys, Helena. Gràcies bonica!
EliminaEm vaig enamorar de la rosa que vas posar per Sant Jordi i ara m'he enamorat d'aquesta que em sembla que és la mateixa, però amb el teu toc personal... Esperem que aquests somnis que encara no hem acomplert siguin suaus i dolços...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí! És la mateixa! M'ageada que l'hagis reconegut!!!
EliminaA vegades sembla que els somnis també estiguin confinats... però ens anem esforçant..