Geranis



Dibuixo somriures de colors
com si fossin de veritat.
No ho són.

Encara que m’enganyi amb insistència
el futur és molt gris, molt buit, molt inhòspit.

El pintem de somriures, de paraules boniques
creem un petit àmbit, al voltant nostre, d'amor i de bona fe.
i intentem, així, oblidar-nos de la realitat
de tant d’enguany, de tanta maldat, de tanta mentida.
De tanta buidor darrere cada paraula.

Comentaris

  1. Jo penso que els somriures sí que són de veritat. És cert que sovint (i potser cada vegada més) queden superats i tapats per aquesta realitat plena d'engany i maldat però continuen sent-hi i no hem de deixar que desapareguin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hem de deixar que desapareguin, i tant que no!

      I tens raó que són de veritat. Sincers insute autèntics. Però a vegades, n'hi ha per tirar el barret al foc! I ens hem d'esforçar una mica perquè ens surtin.

      Elimina
  2. No és gens estrany sentir-se així com dius, hi ha dies de tot. Segur que també en tens de més alegres. Ara mateix, tenim pocs motius per l'alegria, però vindran temps millor, ja ho veuràs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tots tenim dies.
      I en general estic contenta, però trobo que tot pinta ben malament.

      Elimina
  3. Per sort ja no hem de veure ni els militars ni la guàrdia civil a les rodes de premsa. Deuen ser amagats al darrere?
    Però les flors, els bons pensaments, la música i els somriures ens ajuden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi són, hi són....

      Ens esforcem a fer sortir totes les bones coses, çea dolentes ja ens arriben, vulguem o no.

      Elimina
  4. Malgrat tot no podem deixar de mirar cap endavant amb un somriure que ens proporciona aquests colors transparents i nets dels geranis

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho hem de fer Alfonso, ho dius molt bé. Refugiar-nos en les coses boniques.

      Elimina
  5. Carme quin disseny més bonic per a un paper de paret... o unes mascaretes! M'encanta, cada vegada m'agraden més les teves aquarel·les. A mi també m'agrada dibuixar però no sóc gens bona... només sé fer coca de carabassa! :-D Bon dia, una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ada!!!!
      Fer coca de carabassa, està molt i molt bé. Jo també la vull provar.

      Elimina
  6. Carme,
    La vida és una roca de duresa coberta de vels de felicitat. Això ho deia la Rosa cabré a la carrera de filologia. També crec que el normal en aquesta vida és que les coses vagin malament, si van bé és propina, que deia Josep Pla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser això... es normal que tot vagi malament... perquè és una constant.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars