Geranis
Dibuixo somriures de colors
com si fossin de veritat.
No ho són.
Encara que m’enganyi amb insistència
el futur és molt gris, molt buit, molt inhòspit.
El pintem de somriures, de paraules boniques
creem un petit àmbit, al voltant nostre, d'amor i de bona fe.
i intentem, així, oblidar-nos de la realitat
de tant d’enguany, de tanta maldat, de tanta mentida.
De tanta buidor darrere cada paraula.
Jo penso que els somriures sí que són de veritat. És cert que sovint (i potser cada vegada més) queden superats i tapats per aquesta realitat plena d'engany i maldat però continuen sent-hi i no hem de deixar que desapareguin.
ResponEliminaNo hem de deixar que desapareguin, i tant que no!
EliminaI tens raó que són de veritat. Sincers insute autèntics. Però a vegades, n'hi ha per tirar el barret al foc! I ens hem d'esforçar una mica perquè ens surtin.
No és gens estrany sentir-se així com dius, hi ha dies de tot. Segur que també en tens de més alegres. Ara mateix, tenim pocs motius per l'alegria, però vindran temps millor, ja ho veuràs.
ResponEliminaSí, tots tenim dies.
EliminaI en general estic contenta, però trobo que tot pinta ben malament.
Per sort ja no hem de veure ni els militars ni la guàrdia civil a les rodes de premsa. Deuen ser amagats al darrere?
ResponEliminaPerò les flors, els bons pensaments, la música i els somriures ens ajuden.
Hi són, hi són....
EliminaEns esforcem a fer sortir totes les bones coses, çea dolentes ja ens arriben, vulguem o no.
Malgrat tot no podem deixar de mirar cap endavant amb un somriure que ens proporciona aquests colors transparents i nets dels geranis
ResponEliminaHo hem de fer Alfonso, ho dius molt bé. Refugiar-nos en les coses boniques.
EliminaCarme quin disseny més bonic per a un paper de paret... o unes mascaretes! M'encanta, cada vegada m'agraden més les teves aquarel·les. A mi també m'agrada dibuixar però no sóc gens bona... només sé fer coca de carabassa! :-D Bon dia, una abraçada.
ResponEliminaMoltes gràcies, Ada!!!!
EliminaFer coca de carabassa, està molt i molt bé. Jo també la vull provar.
Carme,
ResponEliminaLa vida és una roca de duresa coberta de vels de felicitat. Això ho deia la Rosa cabré a la carrera de filologia. També crec que el normal en aquesta vida és que les coses vagin malament, si van bé és propina, que deia Josep Pla.
Deu ser això... es normal que tot vagi malament... perquè és una constant.
Elimina