Llum i llibertat

Una fotografia d'en Marc Rovira

La foscor més fosca
s'arrossega i fins camina 
més avall de terra i ens encalça.

Pel carrer, per rius i muntanyes
la gent, pacíficament dempeus
ens anem construint dia a dia 
petits grans fars de llibertat.
Ens fem claror per fer camí.

En front de les mentides 
la pau i la bellesa.


Una fotografia d'en Marc Rovira 

Gràcies, Marc per les teves fotos!

Comentaris

  1. Ho vaig veure en directe des del Bruc. Va ser emocionant.
    El teu poema ho descriu molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Des de casa, des del meu carrer, tot i que es veu Montserrat molt bé, els núvols i la calitja no ens ho van deixar veure. Sort dels bons fotògrafs, que també ens han il·luminat el camí, als que no podíem veure aquesta meravella.

      Elimina
  2. Jo em pensava que tu l'havies vist des de casa...Unes fotos precioses ha fet aquest noi!
    Montserrat sempre serà el nostre far que ens il·lumina!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també em pensava que ho veuria, però no....

      En Marc Rovira fa fotos per l'Ara i es nebot meu... bé casat amb una neboda per ser exactes.

      Bona nit, M Roser...

      Elimina
  3. Que enmig de la fosca, sempre hi sapiguem posar llum, Carme!

    ResponElimina
  4. Que bonic va ser, i quina determinació la gent que va escalar totes les agulles.

    ResponElimina
  5. Has posat unes paraules belles i molt encertades a les imatges que acompanya el post, i també al moment que ens està tocant viure, Carme. Com ja dieu més amunt, que no s'apagui la llum!

    ResponElimina
  6. Al final del túnel.! Al final hem de veure la llum.
    Felicitats al teu nebot, bé, casat amb una neboda ;o)
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades sembla que no s'acabi mai el túnel, per això s'agraeix molt la llum.
      Li diré, gràcies! sempre fa fotos molt boniques. B7s

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars