Llum i llibertat
Una fotografia d'en Marc Rovira
La foscor més fosca
s'arrossega i fins camina
més avall de terra i ens encalça.
Pel carrer, per rius i muntanyes
la gent, pacíficament dempeus
ens anem construint dia a dia
petits grans fars de llibertat.
Ens fem claror per fer camí.
En front de les mentides
la pau i la bellesa.
Ho vaig veure en directe des del Bruc. Va ser emocionant.
ResponEliminaEl teu poema ho descriu molt bé.
Gràcies, Xavier. Des de casa, des del meu carrer, tot i que es veu Montserrat molt bé, els núvols i la calitja no ens ho van deixar veure. Sort dels bons fotògrafs, que també ens han il·luminat el camí, als que no podíem veure aquesta meravella.
EliminaQue no s'apagui la Llum !!
ResponEliminaQue no s'apagui mai!
EliminaJo em pensava que tu l'havies vist des de casa...Unes fotos precioses ha fet aquest noi!
ResponEliminaMontserrat sempre serà el nostre far que ens il·lumina!
Petonets, Carme.
Jo també em pensava que ho veuria, però no....
EliminaEn Marc Rovira fa fotos per l'Ara i es nebot meu... bé casat amb una neboda per ser exactes.
Bona nit, M Roser...
Que enmig de la fosca, sempre hi sapiguem posar llum, Carme!
ResponEliminaEns fa molta falta, Teresa!
EliminaQue bonic va ser, i quina determinació la gent que va escalar totes les agulles.
ResponEliminaVan fer màgia a la muntanya màgica. Impressionant!
EliminaHas posat unes paraules belles i molt encertades a les imatges que acompanya el post, i també al moment que ens està tocant viure, Carme. Com ja dieu més amunt, que no s'apagui la llum!
ResponEliminaGràcies, Montse, no l'hem de deixar apagar.
EliminaAl final del túnel.! Al final hem de veure la llum.
ResponEliminaFelicitats al teu nebot, bé, casat amb una neboda ;o)
B7s
A vegades sembla que no s'acabi mai el túnel, per això s'agraeix molt la llum.
EliminaLi diré, gràcies! sempre fa fotos molt boniques. B7s
Quin contrast! La por com s'arrossega.
ResponEliminaQuin contrast, sí. Semblem de planetes diferents.
Elimina