Margarida


Una fotografia d'en Xavier Pujol, del seu blog Fita



Hi ha un futur de fulles seques
de pètals caiguts, 
de camins aspres
que ens deixen els peus esgarrinxats.
I sí, caminem descalços,
i no sabem com evitar-ho.
No sabem encara si la margarida és real.
Pot ser de roba o de paper  o de miratge
o tan seca com els pètals més pansits.
No ho sabem però ens acostarem a tocar-la.
La margarida és un esquitx del futur més bell.

Comentaris

  1. L'últim vers és suggerent i ens esperona.
    Com una onada, el poema ens mulla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que no me'ls puc treure del cap... ni a ells ni a la sensació que no fem prou.

      Elimina
  2. Un muntatge molt bonic fet de fulles seques d'on sembla emergir la margarida, com un homenatge. M'estima, no m'estima...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt bonica la imatge del Xavier! Bon vespre, M Roser.

      Elimina
  3. Si la margarida és l'esquitx, el futur ens ha de portar dolls de plenitud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que així sigui. M'agrada la paraula plenitud. La trobo ben encertada.

      Elimina
  4. Les margarides són les flors més indecises que hi ha: ara sí, ara no...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És culpa de la gent, sempre les fan decidir a elles, coses que (a elles) els importen un rave...

      Elimina
  5. Hi ha uns moments d'esperança des de l'instant en què descobrim la margarida fins que constatem si és com la desitjàvem o no... Quedem-nos, almenys, amb aquest petit parèntesi d'esperança, tal com van les coses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Montse, si tanquem totes les bones possibilitats, ens quedem sense res.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars