La nit



El peus tasten la nit, rere els vidres.
La lluna, dins un globus de paper
la fa més clara.

Fa fresca a fora...
Il·lusions i reflexos fan un relat d'encanteris.
Soc i no soc la nit, ni el so del riu, ni la llunyana lluna.

Comentaris

  1. Aquests peus tan "sexis" i poètics, contemplen la lluna que encara que no és plena poc li'n falta he, he...Ni ha un que és més protagonista que l'altre. Una foto molt original!!!
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... sexis, dius... em va fer gràcia la imatge per la combinació de realitat i reflexos. Bona nit i bon cap de setmana.

      Elimina
  2. Sí que són sexis els teus peus, sí, ha,h,ha. La nit té un no sé què que ens porta a poetitzar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nit sempre amaga misteris i la poesia també, deu ser per això que es busquen. Bon cap de setmana, novesflors.

      Elimina
  3. La nit escriu relats
    la lluna escampa encanteris
    tot es belluga silent.
    Fa fresca rere els vidres.

    ResponElimina
  4. La nit, la poesia, el so del riu, la vida, la llunyana lluna, l'amor. Els tres temes bàsics de la poesia.

    ResponElimina
  5. Has capturat la lluna en un globus de paper??

    ResponElimina
  6. màgia en les imatges i màgiques paraules, uns peus per caminar i un globus per somiar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Boniques paraules, Elfree! M'agrada caminar i m'agrada somiar.

      Elimina
  7. "...Soc i no soc la nit, ni el so del riu, ni la llunyana lluna..." Com una deliciosa endevinalla .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse! També m"agrada molt la comparació amb una endevinalla.

      Elimina
  8. Així, així!
    Traient el poeta que portes dins, de vegades sembla que l'amagues.
    Aquesta nit rere els vidres ... té molt d'encant.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Pere!
      Sembla que l'amagui, dius... doncs a vegades de tot. A vegades no sé trobar-lo i a vegades l'amago. El poeta (si és que existeix) i jo (si és que existeixo) no sempre estem en la mateixa dimensió. He, he, he... Bona tarda de diumenge!

      Elimina
  9. Hi ha imatges, hi ha moments, que fan esclatar d'una manera incontrolable els poeta que portem a dins (val a dir que uns més que uns altres). La inspiració és així. Però també és ben cert allò que va dir, em sembla que Picasso, que quan arribi la inspiració en enganxi treballant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... a vegades ho fem al revés, i no ens enganxa treballant!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars