El Ter a Llanars



Troncs i trossos de branques trencades giravolten 
amb la força de l'aigua que els arracona a un costat.
No els arrossega, per més estona que me'ls miro.
Continuen movent-se en uns cercles incerts a mercè de l'aigua.
D'altres baixen a gran velocitat.
Importa molt el lloc on ets, on et situes:
pots donar voltes tota una eternitat o avançar impetuosament riu avall.

Hi ha llocs, on el riu no deixa cap opció pels que voldrien fluir plàcidament.


Comentaris

  1. Una bona comparació. Filosofia i poesia.

    ResponElimina
  2. És bo de no tenir on escollir. A situacions desesperades solucions desesperades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades és bo, sí. Tens taó, tot i que escollir sempre m'ha semblat que era bo. Gràcies, Helena!

      Elimina
  3. Serà qüestió de trobar un lloc on no hi hagi entrebancs per anar pel riu de la vida, no ens passés com el tronc que dóna voltes...
    Bona tarda , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint en donem de voltes, però cal daber canviar de lloc, quan ens n'adonem. Bon dua, M Roser!







      Elimina
  4. A cops la força del riu et porta, certament la vida pot portar-te com a torrents. per sort, després arriben les meandres i la part més plàcida del riu. I de la vida.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars