El Ter a Llanars
Troncs i trossos de branques trencades giravolten
amb la força de l'aigua que els arracona a un costat.
No els arrossega, per més estona que me'ls miro.
Continuen movent-se en uns cercles incerts a mercè de l'aigua.
D'altres baixen a gran velocitat.
Importa molt el lloc on ets, on et situes:
pots donar voltes tota una eternitat o avançar impetuosament riu avall.
Hi ha llocs, on el riu no deixa cap opció pels que voldrien fluir plàcidament.
Una bona comparació. Filosofia i poesia.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaÉs bo de no tenir on escollir. A situacions desesperades solucions desesperades.
ResponEliminaMolt bo, per cert.
EliminaA vegades és bo, sí. Tens taó, tot i que escollir sempre m'ha semblat que era bo. Gràcies, Helena!
EliminaSerà qüestió de trobar un lloc on no hi hagi entrebancs per anar pel riu de la vida, no ens passés com el tronc que dóna voltes...
ResponEliminaBona tarda , Carme.
Sovint en donem de voltes, però cal daber canviar de lloc, quan ens n'adonem. Bon dua, M Roser!
EliminaA cops la força del riu et porta, certament la vida pot portar-te com a torrents. per sort, després arriben les meandres i la part més plàcida del riu. I de la vida.
ResponElimina