Formigues

Formigues, gegants, 
em miren, tafaneres, 
amb les antenes ben dretes.
Jo també les miro a elles.
Paisatge urbà.
Natura construïda i inventada,
al bell mig de la ciutat.

Comentaris

  1. Diuen que una formiga pot arribar a carregar 100 vegades el seu pes. Aquestes de ferro, sense gaire esforç poden arrancar l'arbre i endur-se'l a pes de braços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veu que deuen ser pacífiques i per això no ho fan. Les reconeixes?

      Elimina
    2. No les reconec. Si mai les he vist, no les recordo.

      Elimina
    3. T'ho dic perquè sé que ets un bon coneixedor del barri gòtic. Són al costat esquerre de la catedral, mirant De cara a la façana, entre la Plaça Nova i el carrer Tapineria. Crec que és el museu Diocesà que fa com una mena de racó petit ajardinat i enreixat. I en un arbre hi ha aquestes formigues.

      Elimina
  2. farem com les formigues i n'aprendrem de la seva gran capacitat de força

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja som una mica formiguetes i encara n'hem de ser més. La unió fa la força.

      Elimina
  3. Són formigues prehistòriques, de l'edat de ferro si no m'equivoque.

    ResponElimina
  4. La poesia és en les coses petites, com en les formigues. De fet, la mida de les lletres s'escau a la d'elles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, m has fet pensar el el meu marit que quan no du les ulleres posades i vol llegir alguna cosa diu que només veu com unes formiguetes...

      Elimina
  5. Si fossin formigues reals, farien força basarda...M'agrada la composició que les posa al peu de l'arbre!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  6. Tenen aparença d'espècie invasora!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars