Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Diuen que una formiga pot arribar a carregar 100 vegades el seu pes. Aquestes de ferro, sense gaire esforç poden arrancar l'arbre i endur-se'l a pes de braços.
ResponEliminaEs veu que deuen ser pacífiques i per això no ho fan. Les reconeixes?
EliminaNo les reconec. Si mai les he vist, no les recordo.
EliminaT'ho dic perquè sé que ets un bon coneixedor del barri gòtic. Són al costat esquerre de la catedral, mirant De cara a la façana, entre la Plaça Nova i el carrer Tapineria. Crec que és el museu Diocesà que fa com una mena de racó petit ajardinat i enreixat. I en un arbre hi ha aquestes formigues.
Eliminafarem com les formigues i n'aprendrem de la seva gran capacitat de força
ResponEliminaSí, ja som una mica formiguetes i encara n'hem de ser més. La unió fa la força.
EliminaSón formigues prehistòriques, de l'edat de ferro si no m'equivoque.
ResponEliminaHe, he, he, tenen tota la pinta de ser-ho...
EliminaLa poesia és en les coses petites, com en les formigues. De fet, la mida de les lletres s'escau a la d'elles.
ResponEliminaÉs veritat, m has fet pensar el el meu marit que quan no du les ulleres posades i vol llegir alguna cosa diu que només veu com unes formiguetes...
EliminaSi fossin formigues reals, farien força basarda...M'agrada la composició que les posa al peu de l'arbre!
ResponEliminaBon vespre.
Farien por, per sort no es movien, aquestes.
EliminaTenen aparença d'espècie invasora!
ResponEliminaQuina por que fan les espècies invasores!!!
Elimina