Etiquetes
Publicat per

Amer



Poble petit,
una plaça tan gran
i gent valenta.
Siguem fidels
a nosaltres mateixos
i força al braç.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Assumpta13 de juny del 2018, a les 16:56

    A vegades penso que m'agradaria ser d'un poble petit, d'aquests que, quan hi ha eleccions, l'independentisme treu resultats del vuitanta per cent i coses així...
    Però no em puc queixar gens de Reus, també tenim gent molt, molt compromesa. Els nostres "avis", amb les seves bufandes grogues porten mesos manifestant-se cada dia a la Plaça Mercadal (la Plaça on hi ha l'Ajuntament) i, a altres localitats, s'ha seguit el seu exemple.
    Malgrat tot, quina llàstima haver de fer coses així. Quina llàstima haver de demanar llibertat pels presos... perquè vol dir que hi ha presos!
    Quina llàstima haver de demanar llibertat d'expressió... perquè vol dir que s'ha perdut! Tant que havia costat de guanyar...
    Ai, CARME... les teves magnífiques fotos i reflexions en forma d'haikú m'han portat a escriure un bon rotllo!! :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas13 de juny del 2018, a les 17:11

      Gràcies pel teu comentari i pel teu rotllo, Assumpta. M'agrada llegir-te. Gràcies per venir!
      Tenia aquestes fotos d'Amer, d'aquesta primavera, les volia posar i em costava de trobar-hi paraules adequades. Al final ha sortit el que ha sortit. Saps? jo també he pensat, a vegades que m'agradaria ser d'un poble petit. Però tampoc em puc queixar, aquí també tenim gent molt compromesa.

      Elimina
  2. xavier pujol13 de juny del 2018, a les 22:51

    Ens mantindrem fidels a Puigdemont.

    ResponElimina
  3. Sergi14 de juny del 2018, a les 12:20

    A la Catalunya interior les coses estan ben clares. Falta guanyar a l'àrea metropolitana, i llavors la República serà nostra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas14 de juny del 2018, a les 15:38

      És un repte difícil, però no pas per això hem de deixar de lluitar-hi!

      Hauríem de tenir una dotzena de Rufians i una altra de Dantes-Fachin... en aquests llocs, ells fan molta feina.

      Elimina
  4. Helena Bonals15 de juny del 2018, a les 12:18

    Que bons que són els capritxos de la Pastisseria Puigdemont! Com ell mateix...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas16 de juny del 2018, a les 23:10

      Estava tancada quan hi vam ser. No vam poder tastar res de la Pastisseria Puigdemont. 😕

      Elimina
  5. M. Roser15 de juny del 2018, a les 21:29

    Veig que en aquesta plaça hi ha molta reivindicació per metre quadrat...Un poble petit i bonic, dels que a mi m'agraden, generalment en aquests pobles la gent és més solidària, perquè es coneix tothom!
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars