Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Em va agradar molt aquest racó: un antic molí, i el curs de l'aigua que s'havia desviat, es tornava a ajuntar amb el curs més o m...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
A vegades penso que m'agradaria ser d'un poble petit, d'aquests que, quan hi ha eleccions, l'independentisme treu resultats del vuitanta per cent i coses així...
ResponEliminaPerò no em puc queixar gens de Reus, també tenim gent molt, molt compromesa. Els nostres "avis", amb les seves bufandes grogues porten mesos manifestant-se cada dia a la Plaça Mercadal (la Plaça on hi ha l'Ajuntament) i, a altres localitats, s'ha seguit el seu exemple.
Malgrat tot, quina llàstima haver de fer coses així. Quina llàstima haver de demanar llibertat pels presos... perquè vol dir que hi ha presos!
Quina llàstima haver de demanar llibertat d'expressió... perquè vol dir que s'ha perdut! Tant que havia costat de guanyar...
Ai, CARME... les teves magnífiques fotos i reflexions en forma d'haikú m'han portat a escriure un bon rotllo!! :-DD
Gràcies pel teu comentari i pel teu rotllo, Assumpta. M'agrada llegir-te. Gràcies per venir!
EliminaTenia aquestes fotos d'Amer, d'aquesta primavera, les volia posar i em costava de trobar-hi paraules adequades. Al final ha sortit el que ha sortit. Saps? jo també he pensat, a vegades que m'agradaria ser d'un poble petit. Però tampoc em puc queixar, aquí també tenim gent molt compromesa.
Ens mantindrem fidels a Puigdemont.
ResponEliminaCom el seu poble, perquè som del seu poble.
EliminaA la Catalunya interior les coses estan ben clares. Falta guanyar a l'àrea metropolitana, i llavors la República serà nostra.
ResponEliminaÉs un repte difícil, però no pas per això hem de deixar de lluitar-hi!
EliminaHauríem de tenir una dotzena de Rufians i una altra de Dantes-Fachin... en aquests llocs, ells fan molta feina.
Que bons que són els capritxos de la Pastisseria Puigdemont! Com ell mateix...
ResponEliminaEstava tancada quan hi vam ser. No vam poder tastar res de la Pastisseria Puigdemont. 😕
EliminaVeig que en aquesta plaça hi ha molta reivindicació per metre quadrat...Un poble petit i bonic, dels que a mi m'agraden, generalment en aquests pobles la gent és més solidària, perquè es coneix tothom!
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
A mi també m'agraden.... Bon diumenge, M Roser!
Elimina