El meu concurs de la segona quinzena d'agost: endevinar una població de Catalunya

Torna el meu concurs d'estiu d'endevinar una població de Catalunya:

1.- Aquesta població no és una capital de comarca.

2.- D'aquest lloc que veieu a les fotos en diuen l'embarcador.

3.- És una població de menys de 2.000 habitants

4.- Pertany a una de les comarques del nord de Catalunya

Aniré posant fotografies i pistes aquesta setmana: avui, dimarts, dimecres, dijous i divendres.

He posat moderació de comentaris perquè pugueu contestar directament aquí, sense haver-ho de fer per mail com els altres anys.

I diumenge: la solució.

Mentrestant us explico un conte. El conte no és  cap pista. No vull confondre ningú.

L'embarcador

Hi havia hagut un embarcador, en temps antics. Un embarcador on ells dos s'hi trobaven, per embarcar somnis en vaixells minúsculs de paper. No hi cabia cap barca gaire gran a la riera. Però ells en tenien prou. Vaixells fràgils i efímers, que acabaven per mullar-se sempre i mentre el paper s'anava desfent, els somnis aprenien a navegar, a nedar, a sobreviure ran d'aigua sense suport ni intermediaris.

Ara ja no quedava gaire res de l'embarcador i ells  ja no feien vaixells de paper. Ara els seus somnis ja no navegaven i s'havien tornat somnis estàtics, sense viatge ni futur ni recorregut.

Malgrat això, ells dos es continuen trobant a l'embarcador. No els agrada pas viure del passat. I així sense gaire passat ni cap futur, viuen un present ingràvid. Pot semblar estantís, però no ho és. És  un present que acaba en ell mateix i els posa aquell tel de malenconia als ulls. És un present creador d'ell mateix. Un present que es descobreix i que s'accepta. Un present més fràgil, que qualsevol vaixell de paper, perquè pot acabar-se tot d'una, a qualsevol moment. Ara més que mai, amb tanta vida viscuda.