El meu concurs de la segona quinzena d'agost: endevinar una població de Catalunya

Torna el meu concurs d'estiu d'endevinar una població de Catalunya:


1.- Aquesta població no és una capital de comarca.
2.- D'aquest lloc que veieu a les fotos en diuen l'embarcador.


3.- És una població de menys de 2.000 habitants
4.- Pertany a una de les comarques del nord de Catalunya



Aniré posant fotografies i pistes aquesta setmana: avui, dimarts, dimecres, dijous i divendres.

He posat moderació de comentaris perquè pugueu contestar directament aquí, sense haver-ho de fer per mail com els altres anys.

I diumenge: la solució.

Mentrestant us explico un conte. El conte no és  cap pista. No vull confondre ningú.

L'embarcador

Hi havia hagut un embarcador, en temps antics. Un embarcador on ells dos s'hi trobaven, per embarcar somnis en vaixells minúsculs de paper. No hi cabia cap barca gaire gran a la riera. Però ells en tenien prou. Vaixells fràgils i efímers, que acabaven per mullar-se sempre i mentre el paper s'anava desfent, els somnis aprenien a navegar, a nedar, a sobreviure ran d'aigua sense suport ni intermediaris.

Ara ja no quedava gaire res de l'embarcador i ells  ja no feien vaixells de paper. Ara els seus somnis ja no navegaven i s'havien tornat somnis estàtics, sense viatge ni futur ni recorregut.

Malgrat això, ells dos es continuen trobant a l'embarcador. No els agrada pas viure del passat. I així sense gaire passat ni cap futur, viuen un present ingràvid. Pot semblar estantís, però no ho és. És  un present que acaba en ell mateix i els posa aquell tel de malenconia als ulls. És un present creador d'ell mateix. Un present que es descobreix i que s'accepta. Un present més fràgil, que qualsevol vaixell de paper, perquè pot acabar-se tot d'una, a qualsevol moment. Ara més que mai, amb tanta vida viscuda.

Comentaris

  1. De moment encara no, a veure si amb les properes pistes m'il·lumino. Comencem a jugar, això sí. :-)

    Per cert, primer dius que no deixem la resposta als comentaris però entenc que sí l'hem de deixar aquí, per això has activat la moderació, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc que de moment és difícil, però per algun lloc s'ha de començar.

      Tens tota la raó, vaig canviar d'idea sobre els comentaris, i en posar la moderació em vaig oblidar d'esborrar el que havia escrit abans. Ara ja està fet i aclarit. Gràcies


      Elimina
    2. Carme, em sembla que és a Sant Feliu de Pallerols. Un lloc molt bonic i una població model per molts paisatgistes, sobretot els de la Garrotxa.
      A veure si l'encerto.

      Elimina
  2. He estat intentant fer una mica de trampa buscant a google, però no hi ha manera. Però si ni en Mac ho ha trobat el primer dia, com ho he de trobar jo, pobre de mi... Diré un nom, per si sonés la flauta, però segur que no serà: Pont de Molins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és trampa buscar al Google, XeXu. És que si no, o el coneixes molt o és impossible.

      Elimina
  3. Teresa Ribera, em guardo el teu comentari perquè l'has encertat a la primera.
    I evidentment has estat la primera encertant.

    ResponElimina
  4. A mi sí que m'agrada viure del passat. Perquè l'important és la rosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo oblido molt fàcilment les coses del passat. M'agrada més mirar el futur, però el futur cada cop és més curt ...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars