Un detall insignificant
S'havien conegut a través d'una xarxa social. No pas una xarxa d'aquestes especials de fer contactes, no, s'havien conegut al Xiuxiuejar. Li va fer gràcia que fos una xarxa integrament en català i allà hi havia gent de tota mena, alguns parlaven de llibres, altres proposaven jocs de paraules, o posaven fotografies de llocs. I aquella noia, que es deia Valentina, li va caure bé de seguida. Li agradaven els llibres, els jocs i el català... què més podia demanar?
Van quedar de trobar-se en un parc, van explicar-se com anirien vestits, s'havien enviat fotografies. I quan la va veure, allà sota d'un arbre, tranquil·lament llegint, la va reconèixer de seguida.
S'hi va acostar ben decidit i encara a una bona distància d'ella, sense haver estat descobert, es va adonar que no llegia cap llibre, sinó que mirava el mòbil. Destrempat, va girar cua i va marxar.
Per no desaparèixer sense dir res li va enviar un missatge.
- Em sap greu, però no vindré a la nostra cita. Perdona'm, però és que un detall insignificant, me n'ha fet desdir.
Trobo que aquest noi és una mica perepunyetes. Que es decebi ja d'entrada per veure-la amb el mòbil em sembla un pèl exagerat, tenint en compte que es van conèixer per internet i, per tant, és gràcies a aquest "detall insignificant" que s'han trobat. Opino que la Valentina es mereixia el benefici del dubte i, almenys, haver-ne parlat. Estic convençut que, amb aquest resultat, qui hi ha sortit guanyant és ella.
ResponEliminaPer cert, no sabia que estaves a Xiuxiuejar. Jo m'hi vaig obrir el compte al juny, però és ben normal que no hàgim coincidit perquè, com en totes les altres xarxes socials, hi soc ben poc actiu. Només les faig servir per republicar els posts del blog. ;-)
T'hi he buscat i ara ja et segueixo allà. A veure quan dura, perquè sembla que no s'hi ha animat gaire gent i que la cosa no aguantarà...
Abraçades
Perepunyetes del tot... he, he, he... Segurament que sí, que la que hi ha sortit guanyant és ella.
EliminaJo també soc poc activa a Xiuxiuejar i em sap greu, perquè com tu dius sembla que no durarà gaire. Jo vaig participar uns quants dies en algunes propostes (tipus joc) dir una paraula que enllacés i que comencés amb la darrera lletra de la que hi havia posada. I un altre que era d'anar comptant els números 1,2,3,4 però expressant-los de maneres diverses. Però tampoc hi havia gaire ambient i encara que eren uns jocs col·lectius, la realitat és que jugaves ben sol. Sense cap mena de interacció.
A veure com va, ja t'hi buscaré, també.
Abraçades
Doncs a mi em sembla que té molta personalitat rebutjant-la. Hi ha coses petites de mal averany.
ResponEliminaLa idea em va venir precisament d'una observació meva.
EliminaEn aquest cas, (aquesta noia m'és totalment desconeguda) en veure la seva imatge en aquesta "postal" tan bonica, la vaig fotografiar. Si hagués anat sola, possiblement li hauria parlat i li hauria ofert la seva foto, si la volia. Però no anava sola i com que aquest fet els va semblar totalment improcedent no ho vaig fer. L'única cosa de cert és que mentre feia la foto, em pensava que llegia un llibre (I potser el llegia, al mòbil) i quan vaig veure el mòbil em va fer gràcia la meva ingenuïtat i en trobar-me davant d'aquest repte del "detall insignificant" em va venir al cap precisament aquest: un detall totalment insignificant, ja que tots passem les hores mortes abocats sobre el mòbil. I aquesta noia de la foto, podria ser jo o fins i tot podria ser aquest pretendent perepunyetes.
Però saps què? que de vegades un detall insignificant, cobreix altres raons més profundes o amagades. Potser tenia por, o potser hi havia altres coses que el feien dubtar i això va ser la gota que va fer vessar el got.
At first, the corners of my mouth started to curl up towards my earlobes, but they quickly turned back when my second thought was similar to Mac’s.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Les persones humanes sempre són un misteri.
EliminaPodria ser un perepunyetes, com diu en Mc.
Podria ser un ànima de càntir que s'havia deixat portar fins a on ell no volia i que tot de cop se n'adona, per un detall insignificant.
Podria ser algú que té algun trauma o algú molt ansiós que no sap gestionar-se bé...
Sigui com sigui, aquesta noia ha tingut sort que marxés.
Abraçades, Sean!
Abans de res, et vull dir que la foto és molt maca. Un paisatge tranquil on passar una estona, fent el que et vingui de gust. ;-)
ResponEliminaCrec que ja ho heu dit tot, també penso que el que va sortir perdent va ser ell, precisament pel detall insignificant.
Aferradetes, nina!
Moltes gràcies, Paula!
EliminaEll s'ho perd!
Aferradetes, preciosa!
Jo també soc del parer que el noi va fer malfet.... una oportunitat, se la mereix tothom ! i ser tan "radical" no li afavorirà mai la situació. En fi, ell s'ho perd !!.
ResponEliminaVeig que això de la xarxa és real !. M'agrada el nom triat i miraré si la trobo, encara que sigui per xafardejar una miqueta, hehehe per ara, amb Blogger (vagi com vagi ...) trobo que es la que millor va i més interacció i comunicació té, de les que conec.
Bona setmana, una abraçada !!.
Sí, és una xarxa real, que malauradament no sembla tenir gaire futur. Però com que a mi, alló que em destrempa no és que mirin el mòbil, sinó que trobo massa gent que són catalans i fan contingut en castellà, doncs ho volia provar. Què hi farem!
EliminaBona setmana, Artur!
Una abraçada.
Sense ni tan sols una segona oportunitat?
ResponEliminaMolt convençut no devia estar, no…
Elimina