Finestra

Una finestra pescada a l'atzar a Ceret i una història totalment inventada.


La finestra estava molt ben protegida amb els finestrons, una bona reixa, una tela metàl·lica destartalada i uns guardians vegetals que la vigilaven. La van pintar de color blanc.  Les plantes que hi tenien eren sempre verdes, sense flors, amb fulles tan diverses que algunes creixien amunt i d'altres deixaven caure les seves fulles cap avall, unes tenien fulles grosses i altres les tenien petites i entre totes acabaven de tapar la vidriera,. Les regaven els dilluns i els dijous. No acostumaven a obrir mai del tot els finestrons, com si volguessin guardar una estricta privacitat  de la seva vida i de les activitats que allà es practicaven. A les dotze en punt de la nit tancaven.  I jo que no podia entendre una rutina tan exacta i tanta rigidesa, em vaig dedicar a observar i observar. I un bon observador sap mirar per les escletxes. I al llarg de tot el mes que vaig mirar, vaig veure molts paquets i moltes bosses i bossetes i persones que entraven carregats i sortien sense res i a l'inrevés, d'altres que entraven i sortien, aparentment, sense res. Al cap del tot mes d'observació vaig avisar la policia.
 

Comentaris

  1. Sol passar això. Com més dissimulades vols fer les coses, més crides l'atenció. ;-)

    Bona setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que ningú reconegui aquesta finestra com a seva i no em demandin per difamació. Potser hauria de posar un avís.

      Però sí que tens raó amb la teva reflexió.
      Bona setmana!

      Elimina
  2. A janela gradeada é linda, mas bem suspeito o que atrás delas ocorria...
    Gostei de ler! beijos, chica

    ResponElimina
  3. Per arribar a aquesta conclusió i avisar a la policia, imagino que la teva protagonista va fer un munt de guàrdies i fotos. Anotant les hores i mostrant les entrades i sortides de la gent que visitava el pis. Gairebé es va muntar un observatori. Tot i que en la foto es pot veure un pis tranquil. Suposo que ens ha posat aquesta foto precisament per no involucrar-se massa i que no reconeguin qui els va delatar- ;-)

    M'agrada molt la història i la foto. I un cop més, repte aconseguit!
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí! Un bon munt de guàrdies que va haver de fer. a tafaneria té això que quan comença, ja no es pot aturar fins a haver-ho descobert tot.
      Moltes gràcies, Paula.
      Aferradetes preciosa!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars