Cati, Araceli, Maia, Fàtima i Roan

Al mateix dia que la Maria havia començat la feina,  al primer pis d'acollida va arribar la notícia, que allà, a la mateixa casa rural, necessitaven una altra persona.  La Tensi hauria volgut donar la feina a la Cati, perquè era la seva amiga, però també era la darrera arribada i no creia pas que això fos possible.

Va arribar al pis i ho va exposar clarament davant de tothom.  La seva veu era suau i ferma a la vegada. Volia que tot s'entengués bé i que decidissin el millor per a tots. La Fàtima va dir tot obrint la finestra  i deixant entrar olors ben primaverals, que ella era i volia continuar essent perruquera, va dir que ja tenia un parell d'entrevistes concertades i que es quedava amb aquests processos de selecció d'unes cadenes de perruqueria molt conegudes. L'Araceli estava en periode de prova en una empresa de neteja. I la Maia era mestra d'escola bressol i volia tornar a la mateixa feina. Ella deia que no es podien permetre deixar escapar cap feina i que fos la que fos l'havien d'agafar i que si ningú no podia amb aquesta feina,  ella l'agafaria, però que si la Cati volia, ella esperaria un feina de mestra, que segur que fent subsitucions no trigaria gaire a trobar-la.  En Roan, ja s'anava espavilant, a ell li agradaven les màquines, li era igual arreglar un cotxe que una màquina de rentar que un aspirador, fins i tot un interruptor  o  un llum… i per allà, per aquells verals, ja el començaven a conèixer una mica, com a un "manetes" que podia  amb tot. Tenia un riure contagiós i encara que només fos per això, ja queia bé a tothom.

I d'aquesta manera,  al cap de pocs dies la Maria i la Cati es van tornar a trobar.  Quan la Cati va arribar a l'hotelet, i va començar la feina, tot li semblava fantàstic, gaudia del tacte suau dels llençols nets en fer els llits, de les olors del jardí que entraven per les finestres i balconades obertes i de la temperatura tan agradable de primavera i de la veu de la Maria que cantussejava tot el dia, mentre treballaven totes dues.

Treballaven juntes, compartien habitació i també temps lliure i d'aquest manera es van anar coneixent força bé,  en molt poc temps.

- Quina sort haver trobat una amiga tan aviat,  va dir la Cati.