Quan...
- A qui han detingut?
- Al traficant de dones, al abusador, al parent del teu pare!
- Ah! Me n'alegro molt, si havia fet tants disbarats, molt millor així.
- Si tu estaves prou bé amb el teu pare, abans que acceptés aquest idea del seu parent, ara pots tornar-hi sense perill.
- El meu pare no em tractava pas malament, però ja que he fugit, m'estimo més primer organitzar-me la vida i després ja em posaré en contacte amb ell.
- Però potser el faràs patir inútilment, no?
- Inútilment? M'hauria llençat a la boca del lleó… sense dubtar-ho. I tot i que vull pensar que ell no sabia res de les males intencions del seu parent, tampoc n'estic ben segura. Les jerarquies familiars i d'edat són molt importants per a ell i podria fer un altre disbarat. Ara ja no penso fer mai més cas del que em digui. M'he d'espavilar sola i fer la meva vida com jo vulgui.
- D'acord, doncs. Si ell em pregunta per tu, com va fer el primer dia, jo no sé res.
Quan, la Maria, va obrir la porta tot era diferent. El seu nou pis i les seves companyes que havien viscut també males experiències com ella, la van acollir càlidament. I ella els va explicar la por de quedar-se desprotegida i de trobar altra vegada algú que li fes mal.
- A vosaltres no us passa, que encara teniu por?
- Doncs, sií que ens va passar, al començament, esclar, però ara estem tranquil·les i contentes de ser on som. Maria, només és una qüestió de dies. La por passarà sense adonar-te'n.
- Em fa por no saber fer bé la feina, quedar-me sense feina, no tenir diners i també trobar persones que em tornin a maltractar.
- Ningú sap fer la feina el primer dia, ja n'aprendràs!
- Això espero! Començo demà.
- T'hi acompanyaré. Em coneixen i així us presentaré.
- Això m'ajudarà molt! Moltes gràcies!

Per totes dues ha estat un nou començament. Això d'obrir la porta a lo desconegut genera pors, encara que les dues estiguin ben decidides a seguir endavant.
ResponEliminaTe'n surts molt bé amb el repte. Enhorabona!
Aferradetes, preciosa.
A veure si me'n surto, ara, d'acabar la història i puc continuar els reptes individualment.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Perdoneu que entri així però potser que no intenteu fer servir el link del Lloc
ResponEliminaQui sap si m'han fet un favor
Abraçades infinites, Carme
M'alegro que al final hagin deicidit que no et farien cap favor…
EliminaMillor així.
Una abraçada, Miquel Àngel!
En ocasiones la incertidumbre o el miedo a lo desconocido no son malas consejeras. Te quedó genial. Besitos
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria!
EliminaUna abraçada.
Sembla que, per a totes dues, el que hi ha darrere la porta és diferent, però ben positiu.
ResponEliminaLa notícia de la detenció del seu parent abusador és molt bona per a la Cati, però encara és millor que mantingui la seva decisió d'espavilar-se sola.
Pel que fa a la Maria, es confirma el que ja vam dir l'altre dia. És normal que al principi estigui espantada, però no està sola i rebrà el suport que l'ajudarà a fer que tot vagi bé.
M'ha agradat aquesta proposta doble que ens mostra les històries de les dues protagonistes en paral·lel. Molt ben pensat!
Abraçades
Moltíssimes gràcies, Mc! Pelteu seguiment acurat de la història i pels comentaris.
EliminaUna abraçada.
Una má que se't dona amb bona intenció d'ajudar, sempre serà benvinguda. Refer la vida ha de costar força i millor evitar ensopegar dos cops amb la mateixa pedra... crec que fa ben fet !.
ResponEliminaBona reflexió, Carme !.
Una abraçada ; )
Sí, no cal tornar enrere, quan t'has escapat pels pèls.
EliminaUna abraçada!
Una mica d'optimisme no fa mal.
ResponEliminaEspero que no.
Elimina