Orenetes
Cada tarda venen les orenetes,
a les branques més altes de la nostra alzina morta.
Potser la vetllen o potser li donen vida.
Alço el cap i l'esquelet de fusta
encara ens recorda com era ella.
Alzina mare de tantes altres
I una mica mare nostra
ens aixoplugava del sol d'estiu
I ens feia acollidor un pati
Que sense ella semblara desert.
Lindo carvalho que dá boia sombra e abrif=ga as lindas anf=dorinhas!
ResponEliminaLINDO! beijos, chica
Moltes gràcies, chica!
EliminaBon diumenge!
La imatge d'un arbre sec, i encara més si el recordem ben verd i ple de vida, sempre transmet un sentiment de tristesa. Descrius perfectament aquesta buidor, però també el consol de veure que, fins i tot morta, l'alzina continua acollint vida.
ResponEliminaUns versos preciosos. Abraçades.
De moment encara ocupacel seu lloc, encara que sigui un esquelet. Quan el traurem, es notarà molt més el seu buit.
EliminaBon diumenge, Mc!
Abraçades
Maravillosa como la encinas mismas. Aquí tenemos algunas excepcionales.
ResponEliminaBesos.
Sí, les he vist, les vostres alzines! Una meravella!
EliminaLa trobarem a faltar .
Una abraçada.
Per una part és una alegria veure que encara serveix per a les orenetes que s'hi posen.
ResponEliminaHo has descrit molt bé.
Aferradetes, preciosa.
Sí, no sé pet què, em va semblar un consol que s' hi posessin.
EliminaAferradetes, preciosa!
Fascinating, Carme! Swallows would never settle in trees here. When they're not "resting" in their nests under our roof, they live in the air.
ResponEliminaLa pau de la nit!
Molt curiós. No sé pas perquè tenen aquest comportament diferent…
EliminaAprenent coses sobre orenetes…
Bon diumenge, Sean!
Les orenetes s'hi posen igual que la poesia fa perdurar el que s'ha acabat.
ResponEliminaI tant que sí!
EliminaOrgullosa després de morta l’alzina
ResponEliminaviu encara en els records
i les ombrejades que ja no hi són.
Branques que s’alcen com senyal
d’un atracament que se li ha dut la vida.
Esperant els carronyers
que facin llenya del seu tronc sense vida,
rep la visita d’uns altres ocells
amb banda blanca al pit
oferint-li una rendició incondicional
i el dol a l’esquena.
Volen cada jorn,
les orenetes i com en una vetlla,
s’escampen amunt i avall
de branquillons encara ferms,
i guardant-li un respecte ,
s’estan allí, sense cant ni crits,
sense moure’s del lloc que han triat.
Fins que es hora de tornar al niu.
Abans de marxar,
la bandada fa un darrer revolt
i en aquest moment si mires,
veuràs que l’alzina té fulles negres
i flors d’un blanc clar,
que un vent, sense bufar
escampa pel cel en un no rés.
Les orenetes substitueixen les fulles!
Elimina