Orenetes

Cada tarda venen les orenetes,

a les branques més altes de la nostra alzina morta.

Potser la vetllen o potser li donen vida.

Alço el cap i l'esquelet de fusta

encara ens recorda com era ella.

Alzina mare de tantes altres 

I una mica mare nostra 

ens aixoplugava del sol d'estiu

I ens feia acollidor un pati

Que sense ella semblara  desert.