Publicat per

Núvol

Uploaded Image

Un núvol, com un camí
per seguir-lo amb els ulls.
I aturar el cor  que se n'hi va.

Desig de volar cada capvespre
mentre espero la lluna.

Comentaris

  1. McAbeu27 de juliol del 2026, a les 8:45

    Aquest núvol sembla assenyalar el camí per descobrir què hi ha més enllà de l'horitzó. El desig de volar-hi, tal com expliques en aquests preciosos versos, és inevitable.

    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas27 de juliol del 2026, a les 18:27

      Moltes gràcies, Mc!
      El desig de volat ens acompanya sovint!
      Abraçades.

      Elimina
  2. chica27 de juliol del 2026, a les 11:35

    Simplesmente maravilhoso!Adoro céus!
    beijos, linda semana, chica

    ResponElimina
  3. Erik27 de juliol del 2026, a les 12:41

    Me gusta mucho mirar las nubes. No hay dos iguales.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas27 de juliol del 2026, a les 18:28

      Sí, és un espectacle variat, que sempre tenim a mà!
      Una abraçada.

      Elimina
  4. qui sap si...27 de juliol del 2026, a les 13:11

    Deix el cel un corredor de cotó,
    dolç i volàtil
    que campa
    per on el pensament
    voldria volar.
    Si jo li fes un mos.
    Si jo pogués volar.
    Si el vol no fos somni.
    Si el somni
    no fos solament el núvol
    i pogués cridar tant alt
    que ningú em sentís,
    i veure com la Lluna somriu
    amb els meus acudits.
    Si jo pogués volar.
    Si el vol no fos somni.
    Si el somni fossis tu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas27 de juliol del 2026, a les 18:30

      Sempre el desig de volar i els somnis van agafats de la mà.

      Elimina
  5. Paula27 de juliol del 2026, a les 13:41

    Cada cop més aquest desig es repeteix, volar, volar lluny...
    M'agrada molt el teu poema, com aquest nigul que t'ha convidat a seguir-lo.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas27 de juliol del 2026, a les 18:31

      Real o metafòric, el desig de volar m'acompanya sempre.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  6. Nuria de Espinosa27 de juliol del 2026, a les 18:06

    Y volar hacia ella libremente. Que bonito. Un abrazo

    ResponElimina
  7. xavier pujol28 de juliol del 2026, a les 18:00

    Sempre em sorprenen, en positiu, els teus poemes.
    Que bé que t'endinses en la teva ment. Que bé que coincideix, la majoria de les vegades, amb la ment dels altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas28 de juliol del 2026, a les 22:23

      Que bé que em diguis tot això, Xavier!
      Moltes gràcies!

      Elimina
  8. artur29 de juliol del 2026, a les 19:44

    Núvols que ens ajuden a treure els núvols de dins el cap....
    Bona setmana ; )

    ResponElimina
  9. Sean Jeating30 de juliol del 2026, a les 2:04

    What a cloud!
    Do you remember the night I flew to the Brocken? ;-)
    Abraçades, Carme.

    ResponElimina
  10. Helena Bonals3 d’agost del 2026, a les 13:40

    El teu poema és com el núvol de la teva fotografia, es fa seguir amb els ulls, amb el cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas3 d’agost del 2026, a les 18:36

      Moltes gràcies, Helena!
      Sempre "l'anhel d'infinit i el vent per les quatre portes" com deia Josep Palau i Fabre.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars