Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
És ben cert que, tot i que de vegades ens ho pensem, res es pot retenir i que, tard o d'hora (de vegades, massa aviat), tot acaba marxant. Potser l'única solució és procurar gaudir al màxim dels instants que tenim a l'abast, perquè mai sabem quant duraran.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Suposo que acceptar que res no dura per sempre i que res no es pot retenir del tot, ja és molt! I saber-ho aprofitar quan ho tenim es el tot.
EliminaBon diumenge, Mc!
Encara que la bellesa sigui inabastable, el teu dibuix aconsegueix retenir tota la màgia i el sentiment d'aquest instant.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
Moltes gràcies, Jordi!
EliminaBon diumenge!
Cada any és una alegria veure el primer camp de roselles. Ho has descrit molt bé: la bellesa que no es pot retenir.
ResponEliminaEm sembla bastant màgic que aquests fets naturals que es repeteixen cada any de la mateixa manera, com la bellesa de les roselles, encara ens sorprenguin, ens emocionin i ens agradin tant.
EliminaSí que el vas poder retenir al moment que les vas gaudir. Ara les tens al teu dibuix, a les teves fotos i sobretot al record que en tens d'haver-les gaudit.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Vist així, tens tota la raó…
EliminaAferradetes, bonica!
Son tan efímeras...
ResponEliminaAbrazos.
Sí, molt, no es deixen posseir de cap manera...
EliminaAbraçades.
Més que la bellesa, ho és el sublim, d'inabastable. Però la part pel tot també funciona.
ResponEliminaSí, esclar, però per a mi la bellesa també n'és. Al meys és la sensació que sempre em produeix.
EliminaÉs la rosella
ResponEliminala flor vermella lliure
que vola al camp.
D’un vermell ben fort,
ales que volen volar
ben presumides
són les roselles les flors
que atrapen mirades.
Sobre una catifa
de blat verd
puntegen de vermell
les roselles
que juguen
amb vent i espigues.
Cadascuna
té un ull negre
de petits filaments
que vigilen
eternament
qui passa,
esperant la daga
que el sol daurat
durà un jorn de juny.