Miravet
El moviment que no s'atura.
L'infinit intuït a cada meandre.
Mirar lluny, somiant camins impossibles.
El mar a prop, però encara inaccessible.
L'alegria de la claror,
el misteri del reflex,
la força silent del fluir de l'aigua.
Amb els ulls color de riu
que naveguen fantasies.
És un lloc molt maco. Les vistes de l'Ebre i dels voltants des de dalt el castell són un paisatge impressionant.
ResponEliminaAbraçades.
Sí que ho és, l'Ebre és una meravella i en aquest lloc és ben impressionant.
EliminaAbraçades.
Un preciós paisatge has copsat, m'hi passaria hores sense fer res més que mirar.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Doncs sí, jo també m'hi hauria passat més hores de les que hi vam estar.
EliminaAferradetes, preciosa!
El nostre Ebre, la seva gent, els seus pobles són admirables. Aquell Ebre que al 1938 la maleïda guerra va tenyir de roig.
ResponEliminaEl teu poema ha tornat a endolcir les seves aigues.
M'hi embadaleixo en aquest Ebre que veig ara mateix.
EliminaMagnifico rio. Me encantó.
ResponEliminaBesos.
Moltes gràcies, Erik.
EliminaPetons.
Les Terres de l'Ebre és la zona de Catalunya que he visitat molt poc... a Miravet mateix no hi he estat i veient aquesta imatge em venen ganes d'anar-hi. Sens dubte aquestes vistes conviden a somiar fantasies.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Doncs, a mitmbé m'ha passat una mica, és de els zones de Catalunya que he visitat menys. Tot i així ens els últims anys he recuperat una mica. aquest endarrereiment. Val molt la pena.
EliminaAbraçades, Núria!
Això dels "ulls color de riu" és fantàstic, ho és l'objectiu de la imatge també.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaZigzagueja l’aigua
ResponEliminadolça i tèrbola
del vell riu
i voreja les ribes
besant ses gotes
el bosc de ribera.
Illes emergents
que en riades
s’amaguen
i canals per on
hi passa la vida.
Des de dalt
tant vell
com les històries,
vigila el castell
les anades
i tornades
de la barca
que travessa les aigües.
En una corba,
el molí ja runa
del seu passat
vigila també
i li explica les històries
que sent de la gent
que passeja.
Dos vells
i un riu més vell encara,
deixen passar el temps
i recordant sons i colors,
vides i il•lusions.
Tot va lliscant pel riu
entre el moli i l’altiu castell.