Records


Quan va veure la fotografia, va reconèixer al moment tots els que hi sortien,  inclosa, per descomptat,  a ella mateixa.  El problema és que tot i que l'aspecte  i la roba que portaven tots plegats indicava que  no podia fer gaire més d'un any,  ella no recordava ni el moment ni el lloc. I no us pensessiu pas que,  a la pobra Consol li fallés la memòria, no.  Ella la tenia  encara molt bona i recordava molts detalls i molts moments, tant els importants com els anecdòtics.  Per això, era molt estrany que  no recordés res d'aquell  dia ni d'aquell lloc.

Esclar que va pensar en un buit de memòria inexplicable,  però va començar a investigar,  va preguntar als protagonistes de la fotografia,  si ells se'n recordaven de quan era i d'on era.  Tots sense excepció  li van dir que  sí,  que  I tant!  Que era l'estiu  passat,  encara no fa un any  i que era a l'Estany dels Cucuts.  No pot ser,  jo no he estat mai a l'Estany dels cucuts.  Com que no?  responien,  Aquí  en tens la prova que si.  Va anar filant més i més prim,  fins que va saber el dia exacte d'aquesta sortida.  Es va discutir acaloradament amb els seus amics,  perquè tots li deien  que era el dia 30 de juny  i ella  sabia perfectament, que ella el 30 de juny  estava a  casa tancada amb una cama enguixada.  No podia entendre com tots estaven tan convençuts d'una falsedat com aquella.

Quan ja s'ho deixava córrer,  i  es conformava a no entendre res,  va topar amb una llibreta,  a la qual de vegades hi escrivia alguns somnis.  Hi havia somnis que li deixaven una estela d'emocions  durant el dia i aleshores els escrivia perquè li semblaven importants.

I aquest somni,  parlava dels seus amics,  de l'excursió  i de l'Estany dels cucuts. Ho va trobar molt misteriós i molt emocionant.  D'un somni seu,  s'havia creat una realitat  o bé una realitat  havia creat el seu somni?  Es va haver de continuar conformant a no entendre res,  però la narració d'aquell somni  i la seva posada en realitat amb una fotografia,  li van donar una il·lusió nova.  Tornaria a somiar per a crear realitats,  ho provaria i ho provaria fins que li tornés a sortir bé. 

Comentaris

  1. Quina història més misteriosa!
    En certa ocasió quan vaig anar de viatge a Florència, em va passar una cosa semblant, tot i que no en tenia cap fotografía. Quan arribarem a un pont, els vaig dir als meus companys que a la tercera botiga hi venien uns vestits molt macos. Quan ho vaig acabar de dir, em vaig escarrufar, mentre els companys em preguntaven que quan havia anat a Florència. A la tercera botiga hi havia un vestits molt macos... com ho sabia si no hi havia estat mai? Misteris de la vida.
    M'encanta l'aquarel·la.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, és que de vegades passen coses inexplicables. I aquests misteris m'encnten, encara que no en sàpiga trobar la solució. La vida com una novel·la de Murakami, també té l sevagràcia.

      Moltes gràcies!
      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  2. Instaurar esos recuerdos para que sean imperecederos. Me encanta como lo has narrado. Una bellísima historia. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria!
      Es possible que la meva protgonista fos a la vegada a casa amb la cama trencada i a l'estany dels cucuts, amb els seus amics?

      Elimina
  3. Abans de llegir que el mencionaves en la resposta a la Paula, jo també havia pensat amb en Murakami. Aquest conte, on no sabem si els somnis es fan reals o la realitat esdevé somni, me l'ha recordat de seguida.

    Per cert, si la Consol se'n surt de poder convertir els seus somnis en fets que passen de veritat (ni que sigui per als altres)... que procuri només somniar coses boniques, de dolentes ja n'hi ha prou a la vida per afegir-ne més.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segura que la Consol somiarà coses boniques… he, he, he…. Qui voldria fer experiments d'aquests amb coses dolentes?

      Elimina
  4. A veces pensaba si no seremos tan solo el sueño de alguien...

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta poder i saber pensar coses d'aquestes. Com també pensar que el temps de la Consol s'havi desdoblat i havia viscut dues situacions a la vegada.

      Un abraçada

      Elimina
  5. "La vida és una aquarel·la i les aquarel·les, somnis són."

    ResponElimina
  6. Diuen que hem d'oblidar forçosament, no ens cabria tot a la memòria, i sobretot cal oblidar les coses dolentes. Això que expliques és molt inquietant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si me n'he sortit, però volia explicar un desdoblament del temps. Com si en un mateix temps haguessin passat dues coses, igualment certes totes dues.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars