Espurnetes sobre el riu
Bec la claror bellugadissa que han inventat el sol i el riu.
Una claror enlluernant de pampallugues.
Me la bec com si fos una mirada intensa,
l'esguard del riu, que vol dir-me alguna cosa:
soc la claror, ara, i la fosca més profunda més tard
i no deixo mai de ser riu i aigua
sempre igual i sempre diferent.
Com tu, com jo, com tot.
Poder ser una cosa i també una altra, adaptant-se a les circumstàncies, però alhora no perdent l'essència no és gens fàcil. En aquest cas, el riu ens pot servir de mirall i ajudar-nos-hi, aprenent a fluir tal com fa ell.
ResponEliminaAbraçades!
Tant de bo ho sapiguéssim fer tan bé com el riu. Com tu dius, aprenem d'aquest mirall.
EliminaAbraçades!
Tão linda foto,quanto linda é tua reflexão sobre o rio...
ResponEliminaÓtima semana,beijos, tudo de bom,chica
Moltes gràcies, chica!
EliminaUna abraçada!
Una bona reflexió sobre la teva observació d'aquest riu. Quantes cose podem aprendre si ens hi fixem bé!
ResponEliminaLa foto és molt maca.
Aferradetes, preciosa.
* M'estic començant a atipar de Blogger. Tant el teu post com el meu no han sortit a la llista de lectura.😤
De la natura en general, sempre podem aprendre'n coses... del riu també.
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes, preciosa!
Tots ens anem atipant de Blogger, però em sembla que no hi ha res a fer... aquest mal funcionament ja fa masa que dura.
Sembla que parlis del riu d'Heràclit, amb aquestes espurnetes que canvien a cada moment.
ResponEliminaSi, he, he, he… és que tots els rius són el riu d'Heràclit.
EliminaMe encantan. a veces cuando voy cerca de uno de esos ríos me tiro el rato mirando titilar esas lucecitas.
ResponEliminaBesos.
És el que tenim les persones contemplatives: ens agrada mirar!
EliminaDibuixa l’estiu un riu ple de lluernes.
ResponEliminaNo espera la nit per lluir,
No espera l’estiu pe fer-se notar.
Pinta el sol la llera del riu
i fa surar per sobre l’aigua,
petites i fines perles d’argent
xuclant la llum que li ve.
Ara resta donar color
al so de l’aigua corrent
mentre ballen les fules
amb la cançó del vent,
amb ressò de brisa,
garbinada en afluixar la calor
mentre el sol vol anar a dormir.