Els llibres de Sant Jordi
D'aquests tres he començat per Aquest deu ser el lloc.
Com sempre em passa amb la Maggie O'Farrell, aquest també m'ha agradat molt.
Caminant junts per la lluna, per un dels meus nets. A mi en Pep Puig sempre m'agrada.
Peixos d'Eva Baltasar, tot i que reconec que: Que bé que escriu aquesta noia! No m'ha agradat gaire.
Érem tan joves de la Sílvia Soler, és bonic, però una descripció de fotografies de família no es gaire emocionant.
Manual de la defensa del català, encara em falta llegir-lo.
Diagonal Manhattan, va guanyant interés mentre vas avançant en la lectura. Al principi no em va enganxar gaire.
Crispetes de matinada, encara em falta llegir-lo.
Carai, quina selecció de llibres!
ResponEliminaA primer cop d'ull, crec que els que m'han fet més bona pinta són el de la Maggie O'Farrell i el de la Regina Rodríguez.
Què tinguis una bona lectura!
Aferradetes, preciosa.
Sempre compro un llibre per a cadascun dels meus fills i nets. Els compro a temps de llegir-los abans de Sant Jordi, per saber quin agradarà més a qui. I aquest any, els primers que vaig comrpar no em van agradar gaire i per aixó en vaig comprar més del compte.
EliminaEl de la Maggie O'Farrell segur que t'agradarà. L'altre encara no l'he llegit.
Moltes gràcies, i moltes aferradetes, bonica!
Una bona colla de llibres... i ben variats.
ResponEliminaEl de Sánchez Piñol el començaré a llegir just acabar el que ara tinc entre mans. És el primer a la meva llista de pendents, on, d'aquests teus, també hi surten "Crispetes de matinada" i el "Manual de defensa del català". Unes quantes coincidències que s'avancen a la llista de finals d'any. :-)
Abraçades!
Doncs ja tenim tres coincidències assegurades.
EliminaJo em guardaré el de Sánchez Piñol per després de les crispetes....
Abraçades, Mc!
Sánchez Piñol sounds interesting for me.
ResponEliminaAnd as for Andreu: In the English Wikipedia entry I read at one point that he "reflects on bilingualism in Catalonia and warns about its imposition".
What does this mean?
Abraçades, Carme
M'alegro de veure't, Sean!
EliminaSánchez Piñol és un autor molt interessant. A mi m'agrada molt. És un antropòleg que s'ha convertit en novel·lista i ho fa molt bé.
Óscar Andreu és una persona que ha viscut el castellà i el català a casa seva. La seva mare catalana i el seu pare de parla castellana i tot i la familiaritat i l'estimacio pels dos idiomes, un bon dia es va adonar que el castellà era imposat a tothom i que any rere any va guanyant lloc, mentre que el català retrocedeix. Ha apostat per defensar el català. Els catalans no som bilingües de manera natural, sinó imposada. Sabem més d'una llengua, com a mínim dues o potser tres i alguns quatre, però la pròpia només és una: el català. I sempre hem tingut prohibicions sobre el que es pot fer o no en català. Ara també.
Espero haver-ho explicat mínimament bé, en tan poques paraules.
Abraçades, Sean!
Ah, thanks a lot, dear Carme.
EliminaWish I could read both authors in German.
Just today I recommended about 20 pages from Irene Vallejo's excellent book
L'infinit dins d'un jonc, amb el subtítol La invenció dels llibres al món antic to my beloved bookseller.
In this passage, Vallejo reminds us that already in ancient times, rulers not only had undesirable writers murdered, but also all those who had contributed to the publication, copyists and booksellers.
Another episode:
One day, in the 1990s her father in an antique shop stumbles upon what appears to be a "Quijote". The lean hidalgo on the cloth cover, the first chapter, but then the "second" chapter: "Das Kapital"! A hidden book from her father's youth, from before she (Irene Vallejo) was born, as her parents had forbidden themselves to have children during Franco's reign. She also recalls the firebombings of countless bookstores during the "transición" (1976/77), the fatwa issued against Rushdie and its consequences, including the murder of his Japanese translator, and so on and so forth – and all this on but 20 pages. Fascinating!!
...
Uff, did I write all above?
Sorry for my loquaciousness, Carme. Once I get started ... ;-)
Abraçades!
No ets pas el primer que em recomana "L'infinit dins d'un jonc". Moltes gràcies! Un dia o altre el llegiré, els llibres pendents no s'acaben mai (per sort).
EliminaNo et disculpis, és molt interessant llegir-te, gràcies!
Abraçades!
Deixo lletres impreses per a mi.
ResponEliminaMai seran per a altres ulls.
Les tapes seran de cartró vell
reciclat d’altres llibres ja morts.
Els mots seran silents.
Perquè ningú els llegirà de viva veu.
Seran com jo,
fantasmes que ningú coneixerà.
Versos perduts
entre cendres
o glops de vent,
que s’enduran els fulls blanc
maltractats amb el carbó del llapis,
amb la tinta de l’estilogràfica.
Jo hauré viscut uns instants,
en la seva creació.
Després, la mort del silenci.
El desconeixement per oblit.
Els mots de la lectura, gairebé sempre son silents.Encara que a mi m'agrada de llegir en veu alta, tamòc tinc gaire ocasió de fer-ho
EliminaSóc lent llegint. A casa tinc el "Les calces al sol" des de fa mesos i encara no l'he començat. "Crispetes de matinada" es posarà en schedule.
ResponEliminaGràcies per les recomanacions, Carme.
Sí, esclar, cada cosa al seu temps.
EliminaJo el vaig llegir ja fa un temps, potser un any més o menys. És distret.
Gràceis a tu per venir a verue-les.
Una bona tria de llibres ben interessants.
ResponEliminaLa Maggie O'Farrell és una autora que tinc pendent de fa temps, així com el Sánchez Piñol. De l'Ascen Capel vaig llegir La filla de la Bòbila i em va agradar molt, aquest té bona pinta també. De la Sílvia Soler n'he llegit uns quants, m'agrada com escriu.
El de Manual de defensa del català m'agradaria llegir-lo també, interessant i necessari avui en dia.
La llista sempre creix i a vegades falta temps...
Una abraçada, Carme!
Ah, sí! I el del Pep Puig de 'Caminant junts per la lluna' el tinc a la llista de pendents juntament amb el de 'El mar de cap per avall'. Ja sé que el primer és més aviat juvenil, però si una lectura m'agrada, què importa?
EliminaJo vaig comprar Placebo de Lluís Busquets i Grabulosa, i El dia es lleva, la tarda es colga de Carles Riera perquè eren els meus companys de parada, la del Col·legi de Llicenciats, a la Rambla.
ResponEliminaJa ens diràs què t'han semblat, al teu blog. Estarem al cas.
Elimina