Relats Conjunts: El vestidor dels Jockeys
En James ja estava a punt per la gran competició. No tenia cap pressa, perquè només li quedava esperar que fos l'hora, però els nervis se'l menjaven i no parava d'anar d'un costat a l'altre
En Lionel, ben al contrari, havia estat massa estona a taula, amb les postres tan bones que li preparava la seva cuinera i s'havia d'afanyar per a no fer tard i perquè no se li oblidés cap detall important i indispensable.
En Harold que era un assistent que voltava per allà per audar als jockeys, també anava de bòlit amunt i avall del vestidor.
La Selene era l'única que amb la seva elegància i calma natural, estava a punt, amb la seva roba de jockei, d'un ben inhabitual color blanc, tot mirant a les pistes amb concentració.
De sobte, un crit esgarrifós va espantar gaire bé a tothom. Oh! Caram! era el pintor.
- Senyors, si no us esteu una mica quiets, no hi ha manera de fer l'apunt que necessito per al vostre quadre!
El seu crit va tenir un efecte totalment contrari al desitjat, i per a treure's l'espant de sobre encara en bellugaven amb més rapidesa.
- Us farà el quadre, la vostra tia!!!!
PD: tan enfadat que estava, però finalment el va fer.
Puxa, imagino a confusão de pintar um quadro naquele local e hora! Não deve ser mensmo f´pacil! Ficou ótima! beijos, tudo de bom,chica
ResponElimina😂 M'ha sortit així, sense pensar-hi gaire!
EliminaMoltes gràcies pel teu comentari.
Petons.
En aquestes circumstàncies crec que fins i tot una fotografia hagués sortit "moguda", imagina't un quadre. Entenc la desesperació del pintor, però hauria d'haver sabut que no es poden evitar els típics nervis d'abans de l'espectacle. :-))
ResponEliminaUn relat molt divertit. Felicitats!!
Bon cap de setmana.
Potser el pintor comptava massa amb la famosa flema anglesa…
EliminaMoltes gràcies, Mc!
Molt bona! M'agrada com has transformat el caos del quadre en una història tan divertida. El personatge del pintor és un puntàs, Carme!
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies, Jordi!
EliminaUna abraçada
He, he, he, pobre pintor!
ResponEliminaM'has fet riure amb aquest punt tan poc anglès.
Molt ben trobat.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, preciosa!
Avui la que interpretes bé ets tu!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaEspero i desitjo, que aquest pintor no sigui aquell que va "liquidant" als jockeys a tort i a dret , per alguns blocs amics...hehehe....se'l veu nerviós, això si !!..... però a qui se li acudeix voler fer-lo estant a punt de començar la carrera !.... : ))
ResponEliminaBon relat amb sorpresa final !!. Bon diumenge, Carme !!.
El pintor diu que si hi va a una altra hora, no hi ha ambient i no hi ha ningú. Pobre, tot és mal que mata!
EliminaBona setmana Artur!
Sort que el pintor s'ho va repensar.
ResponEliminaDevia ser un bon jan!
EliminaGenet que agafa brida.
ResponEliminaBrida que porta l’euga.
Euga altiva.
Gent que se la mira.
Puja al llom i s’estirà.
El mon que se l’albira,
sap que sa cursa serà poesia,
la resta,
genets que faran la melodia.