Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Linda construçãoi e observar pássaros nos enche de paz!
ResponEliminabeijos, lindo fim de semana, chica
Moltes gràcies, chica!
EliminaÉs veritat que els ocells donen molta pau.
Bon cap de setmana!
Un espai de tranquil·litat, per observar la natura des de dins i de ben a prop però sense "molestar". Quin goig!
ResponEliminaBon cap de setmana.
Sí! I és molt bonic, a més a més!
EliminaBon cap de setmana!
M'agrada molt la foto, Carme! Transmet perfectament aquesta paciència de l'observador d'ocells. La textura de la fusta i el ritme de les canyes fan que et vinguin ganes de seure-hi i deixar passar el temps.
ResponEliminaUna abraçada!
No soc especialment observadora d'ocells, habitulment no tinc tanta paciència…. però si m' ho posen tan bé i tan bonic, m'hi apunto!
EliminaUna abraçada.
No cal res més que temps i omplir-se de tot el que ens ofereix.
ResponEliminaMolt maca vista per dins.
Aferradetes, preciosa.
Aprofitar el que tenim davant dels ulls…
EliminaAferradetes, bonica!
Tant de gent haurà passat per aquest lloc bonic, que la fusta del seien s'ha polit sola ! : )
ResponEliminaUn bon lloc per a la tranquil·litat i l'observació de la fauna !.
Bon diumenge, Carme !.
Podria ser que s'hagués polit de tant seure-hi!
EliminaUn lloc preciós sense cap dubte.
Una abraçada, Artur!
He vist les fotos d'aquest espai que has publicat a Instagram i em sembla un lloc fantàstic. Ja tinc un altre lloc per visitar ;-)
ResponEliminaUn lloc ideal per a l'observació d'ocells, quina delícia!
Una abraçada, Carme!
Es veu que aquestes basses de Fra Ramon, que formen una petita zona d'aiguamolls, estan en plena forma, només quan ha plogut força, com aquest any. Però vaja, que sí, que val la pena d'anar-hi perquè tot és molt bonic.
EliminaUna abraçada, Núria!
No et perds res, sempre voltant i fent-ne entrades com aquesta. Dins i fora tenen un reflex en el que escrius.
EliminaIntento aprofitar tot el que tinc a la vora…. Dins i fora, sempre estan connectats, però aquí més.
EliminaPinta el vent serrells de palla.
ResponEliminaEl sol cola rajos de llum
sota la fosca teulada
i canta silent
esperant la bandada
d’ocells que fan niada.
Finestra de fusta trencada.
Porta desbancada.
Si jo fos ocell,
també voldria aquesta niada.
Si jo fos ocell…
ResponEliminaJo cantaria a l'alba
pels infants i pels grans
que m'escolten, també
amb la mirada.
Si tu fossis ocell!
EliminaQuin gran ocell series
i en escoltar el cant
m’asseuria.
Si tu fossis ocell!
En veure’t,
jo et dibuixaria,
amb carbons i pastel
de mil maneres ho faria.
Si tu fossis ocell!
En safata d’argent
menjar et deixaria,
per veure com menges
per admirar-te cada dia.
Si tu fossis ocell!
Quin gran ocell que series.