Barca
Es fa estrany veure una barca (no sé si és un llagut, perquè no hi entenc, però podria ser) a Santa Cristina, a dalt d'uns penya-segats que sí, que toquen el mar, però se'l miren des de dalt, i ell, el mar, batega allà a baix de tot.
Fa goig de mirar, és molt llarga amb quatre parells de rems. I el nom dona testimoni del lloc. Però a mi em sembla que ja no tocarà mai més el mar.
Sense saber-ne res i compartint la teva mateixa estranyesa, m'atreveixo a aventurar que es tracta d'una barca jubilada. Que, després d'una vida activa a mar, va decidir anar a gaudir d'un merescut descans a la muntanya. Això sí, sense acabar de perdre de vista l'aigua... perquè no volia enyorar-se. ;-)
ResponEliminaAbraçades!
Deu ser això, que ja està jubilada i descansant amb bones vistes!
EliminaAbraçades, Mc!
Qui sap, potser només és un descans per una temporada, he he. Però sí que té pinta de no tornar a mar, tot i així, hi ha viscut tantes aventures que estar-hi a prop és una manera de mantenir viu el record.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Està molt ben posada i molt protegida per ser per una temporada… a mi em sembla jubilació definitiva.
EliminaUna abraçada, Núria!
El que va ser, ho pot tornar a ser.
ResponEliminaSegur que sí, al menys té molt bon aspecte…
EliminaM'apunto als que parlen de jubilació i què millor lloc que la muntanya a vora del mar, així no l'enyorarà tant i, a més, veig que també tindrà gent al seu voltant.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Segur que sí, que està en bon lloc i ben cuidada i acompanyada.
EliminaAferradetes, preciosa.
Será cansou de navegar? Lindo barco e fica a questão! beijos, chica
ResponEliminaPodria ser, cansat el vaixell o cansat el seu amo…
EliminaPetons.
No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré...
ResponEliminaMolt ben pensat, no se sap mai…
EliminaBuenas tardes, interesante reflexión, gracias. Salud y paz
ResponEliminaÉs la història d’una estima
ResponEliminaque se l’endugué lluny del mar.
Besava ell la pell de fusta,
i ella es deixava estimà.
El vent els feia ballar.
Rient,
onades salades
lliscaven pels seus costats,
semblava que mai
s’hagués d’acabar.
i...
Oh jorn tenebrós!
L’home que els separà
no sap que mai
es deixaran d’estimar.
Atacant ones la sorra
per arribar al penya-segat .
Voldrà lliscar la barca costa avall.
Es veuen des del llindar
i cada onada un bes
que el vent deixa arribar
Cada rem un braç
que es vol estirar.
Ploren amb la pluja...
la barca i el mar.