Antic molí
Centre d'art a Banyoles - Museu Gimferrer
Dins d'un museu, en un pati tancat, el molí ha quedat atrapat.
Està aturat i ja no treballa, però l'aigua amansida, ara que ja no li cal força, encara llisca sota la roda. Herbes i molses el van cobrint.
I les mirades dels visitants, encuriosides o nostàlgiques, encara li allarguen una vida, que encara que sigui poc util, a ell li sembla de propina.
Depèn de com ens ho mirem, això de la poca utilitat. És cert que no es dedica a la tasca per a la qual va ser construït, però continua fent feina ajudant-nos a recordar (o, en molts casos, a conèixer) un passat que no hem d'oblidar perquè ens ensenya d'on venim. I això, tal com va tot, també és ser força útil. ;-)
ResponEliminaAbraçades.
Tens tota la raó, estic totalment d'acord amb el que dius. A mi m'agrada molt veure i poder conèixer aquestes coses, per això les fotografio i les duc fins aquí.
EliminaAbraçades.
Un amigo mío tenia una molino de esos, era interesante bajar bajo la casa y verlo funcionar.
ResponEliminaSalud.
Sí, a mi també m'agrada veure aquestes coses!
EliminaEstic d'acord que és molt maco veure'l encara, però em posa trista que no funcioni.
ResponEliminaPassa amb tantes coses que em fa feredat!
Aferradetes, preciosa.
Sí, cada vegada sembla que hi ha més coses que "caduquen" amb raó o sense... tot va molt de pressa i es perden massa coses boniques.
EliminaAferradetes, preciosa!
Encara que tracti d'uns altres molins, dels de vent, hi ha una cançó "Molins" del malaguanyat Toni Morlà (Idò, de 1983) que evoca aquests entranyables artefactes.
ResponElimina"Cementeri de molins
es tot es camp de Mallorca,
perquè si fa vent no importa,
son bubotes es mesquins,
N'hi ha que no tenen pales,
n'hi ha que estan esbucats
amb sos ferros rovellats,
una nosa per ses cases.
Amics molins, què ha passat?
que a poc poc anau morint,
sa roda de colorins
per desgràcia s'ha aturat.
Maldament no tragueu aigo
vos podrien acabar
així podríeu voltar
tendríeu un pac almanco.
Molins des Pla de Sant Jordi
jo vos he vist de petit
donant voltes dia i nit
no és estrany que me'n recordi,
es vent dolç que vos besava
se n'ha anat a un altre lloc i
recordant que fa molt poc
xalest amb voltros jugava.
Avui m'atur davant un
que era es més formós de tots
sa roda de color blavós
que es veia de ben lluny.
jo m'asseia vora d'ell
per veure com se movia,
esperant que les més via
segons com pegava es vent.
Adéu a tots es molins
avui ningú vos fa cas;
noltros duim es vostro pas
donam voltes i morim."
Quina cançó més bonica!
EliminaL'he escoltada al mateix temps que la llegia.
Moltíssimes gràcies, Xavier!
No vol morir el vell molí,
ResponEliminani deixar de veure aigües velles.
No vol estar sol
i deix venir heures xafarderes
i molses de pessebre
que besen les gotes velles.
No vol que el temps oblidi
les voltes i voltes
que els engranatges
donaren vida.
No vol morir,
el vell molí.
Encara l'acompanyem amb els nostres ulls, perquè no mori.
EliminaAixò de la propina és un motiu recurrent en Pla, un clàssic. És propina tot el que passa més enllà d'una certa edat a la vida. Propina ho és sempre la felicitat que es desprèn de viure.
ResponEliminaDe vegdes penso que de propina vivim tots, sobretot a partir d'una certa edat. A la vida ens han passat tantes coses que haurien pogut acabar amb nosaltres que tot és una propina. Jo visc de propina des que tenia 2 mesos.
Elimina