Cargols
Com que tenen tan a prop una font de quatre brocs que raja sempre, un abeurador i un Safareig ben plens d'aigua neta i transparent, en aquell poble no els falten mai cargols.
Encara que no plogui.
Aquest poble avui en dia es diu Palau de Noguera. Antigament es deia Vilanova de Pallars. No sé per quina raó li van canviar el nom, però sí que sé que el nom actual es va triar perquè es veu que aquí hi havia un Palau dels comtes de Pallars, i de Noguera, pel riu que hi passa: la Noguera Pallaresa.
Ara aquest nucli de Palau de Noguera pertany al terme municipal de Tremp.
Pues a mi me gustan los caracoles.
ResponEliminaUn abrazo.
Sí! A mi també!
EliminaUna abraçada.
Un ornament senzill, però efectiu. A mi m'agraden molt més aquests caragols que si haguessin posat, per dir un exemple a l'atzar, un munt d'aixetes gegants de coloraines. ;-)
ResponEliminaPel que fa al canvi de nom, la Viquipèdia explica que originalment aquest nucli ja es deia Palau de Noguera perquè les terres eren les de la finca d'un palau dels comtes de Pallars. Quan aquests van cedir-les per fer un nou poble, aquest es va anomenar Vilanova de Pallars. Nom que es va mantenir fins que s'ha tornat a recuperar l'original. (Ja saps que tinc la mania de no deixar dubtes sense resoldre... hi ha vicis pitjors. :-D)
Bon cap de setmana!!
Sí, són bonics i senzills i amb aquest ferro rovellat que és un material que sempre queda bé. M'agrada molt la teva comparació i estem totalment d'acord.
EliminaMoltes gràcies per la informació. Sempre va bé que algú et resolgui tots els dubtes. I els que passem per aquí estem ben contents que comparteixis els resultats de la teva recerca amb nosaltres.
Bon diumenge, Mc!
Xerrant de caragols, ahir era Sant Marc i la llegenda diu que si no vols ser "tocat (accident cerebrovascular) n'has de menjar i això és el que vaig fer, a més, m'encanten.
ResponEliminaÉs molt maco aquest poble amb tanta aigua per tot arreu. ;-)
Aferradetes, preciosa.
A mi també m'agraden tot i que no en menjo gaire sovint, ja que a casa meva no són gaire benvinguts.
EliminaAferradetes, bonica!
Ets una exploradora de pobles i racons incansable. Enhorabona per aquesta troballa.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier.
EliminaNo crec pas que tingui temps de veure'ls tots, però mentestant gaudeixo del camí que vaig fent.
Entre un cargol de debò i aquests tan abstractes, em quedo am els segons.
ResponEliminaSí, són ben bonics!
Elimina