Finestreta
Finestreta a Castellet (Alt Penedès)
No hi ha cap finestra tan petita que no hi puguin passar les paraules.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Ni tan sols una clau podria evitar això. / Not even a key could prevent this.
ResponEliminaAbraçades, Carme.
Tens raó, ni tan sols una clau pot evitar-ho.
EliminaEn aquest cas, la clau només és una ajuda per veure la mida de la finestreta.
Abraçades, Sean.
Ben cert, per aquest motiu els que s'escarrassen en empresonar les idees sempre tenen les de perdre (encara que sovint no ho sembli). Potser per això, han canviat de tàctica i en comptes d'aturar les paraules proven de tancar les orelles dels que les han de sentir. Si la gent és cada cop més ignorant i es nega a escoltar, ja pots anar parlant que tampoc servirà de res... com la clau de la teva foto, que no obrirà mai aquesta finestra per molt a tocar que hi estigui.
ResponEliminaBon cap de setmana!
M'agrada com ho dius, perquè tret d'alguns moments menys optimistes, jo també penso que tenen les de perdre, encara que a vegades no ens ho sembli.
EliminaBon diumenge, Mc!
Una bona reflexio , Carme, que juntament amb la que ha fet en McAbeu , arrodoneix el tema . "No hi ha més sord, que el que no vol escoltar!".
ResponEliminaBon cap de setmana, una abraçada !.
Moltes gràcies, Artur!
EliminaBon diumenge!
És així!... i ho heu deixat tots ben clar.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Gràcies, Paula.
EliminaAferradetes, preciosa!
Les paraules que es diguin a través d'aquesta finestra, han de ser molt belles.
ResponEliminaQue bé que ho siguin!
EliminaAl final siempre terminan pasando es su vida.
ResponEliminaAbrazos
Sempre passen, sobretot si són finetes...
EliminaUna abraçada.
Jo vaig escriure aquest haiku quan vaig començar a fer poesia:
ResponEliminaEl vidre fràgil
el brogit el travessa.
L'eco se sent.
El que tu escrius, aquest aforisme, m'allibera molt. Amb la poesia, tan sols, es pot arribar on ningú més arriba, per tancat i barrat que es trobi.
Que bé que t'alliberi!
EliminaÉs cert, amb la poesia és pot arribar ben endins...