Publicat per Carme Rosanas de juliol 15, 2024 Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
Al tombar el carrer, encara que el vegem lluny, sabrem qui hi camina.
ResponEliminaA veure si l’atrapem!
Eliminatombant el carrer
ResponEliminatorna tot a començar?
el buit no perdona
Moltes gràcies, Barbo!
EliminaVerschwunden ist sie,
ResponEliminadie so schwer Beladene.
Und schon vergessen.
Es gilt wie meistens:
Aus den Augen, aus dem Sinn.
So sind wir Menschen.
*
Ella ha desaparegut,
el que està tan carregat.
I ja oblidat.
Com sol ser el cas:
Fora de la vista fora de la ment.
Així som humans.
Tens raó, Sean, que aviat oblidem!
EliminaMoltes gràcies!
Tan junts i tan diferents.
ResponEliminaNomés calen unes passes per veure-hi clar.
Aferradetes, preciosa.
Ben bé així, Paula!
EliminaAferradetes, bonica.
Veig que el meu comentari ha cercat un espai diferent, un d'aquests que no volen ser vists... Ho mires?... Ufff!
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Per sort m'arriben al mail i al menys sé que els he de buscar…
EliminaAferradetes preciosa.
Perdonar és de forts, ignorar d'intel·ligents.
ResponEliminaA mi tampoc em surten publicats alguns comentaris!
A mi, per sort, el mail m'avisa de tots els comentaris...
EliminaDescansa tarda,
ResponEliminael dia tanca portes,
queda sol ressò.
Torcen mirades
en el descans silenciós
mirant-nos al front.
Descansa tarda,
ResponEliminael dia tanca portes,
queda sol ressò.
Torcen mirades
en el descans silenciós
mirant-nos al front.