El salt del Duran a la Sèquia tercera del Canal d'Urgell a Golmés
Com la vida i el seu fluir,
a moments tranquil...
a voltes intens o arriscat
o esbojarrat o valent.
Em miro el canal
i no podria triar.
Tots dos costats m'enamoren.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
A mi també!
ResponEliminaUna sort...
EliminaEl dolç vertigen de la intensitat especia els moments tranquils.
ResponEliminaTal vegada com els silencis donen sentit als mots.
Una abraçada, Carme
Doncs sí, és una bona comparació.
EliminaUna abraçada.
És difícil triar un costat o l'altre perquè són totalment complementaris.
ResponEliminaMolt encertada aquesta metàfora que fas, és ben cert que en la vida també cal aplicar a estones el seny i a estones la rauxa.
Abraçades!!
Procurem fer-ho el millor possible, i gaudir de totes dues coses.
EliminaMoltes gràcies, Mc i una abraçada.
Jo tampoc podria triar, sobretot parlant d'aigua.
ResponEliminaHi ha d'haver moments de tots colors a la vida, una part seria mala d'empassar, com a poc avorrida.
Aferradetes, preciosa.
Veure, mirar, contemplar l'aigua puja l'estat d'ànim i és bo per a la salut. Encara que sigui en foto, però al natural més.
EliminaI a la vida, és cert que hi ha d'haver de tot, de tot s'aprèn i de tot se'n treu o gaudi o profit.
Aferradetes, preciosa!
A
Es cierto, es para quedarse ahí plantado un buen rato mirando.
ResponEliminaBesos.
I tant que sí! Una bona estona que m'hi vaig quedar i a les fonts que hi ha al costat, també.
EliminaUna abraçada.
El millor és deixar-s'hi anar quan l'aigua és tranquil·la i tocar ara un costat, ara l'altre, com si arribessis a una vida nova. Una abraçada.
ResponEliminaI tant, Olga! Qui sap si és que és realment una vida nova... a vegades els "com si" es fan realitat.
EliminaAbraçades, bonica!
'Cotamos'. ;-)
ResponElimina;-) Una abraçada, Sean.
Elimina"M'exalta el nou i m'enamora el vell!", "Si pogués acordar raó i follia". Molt bo també, Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies, altre cop, Helena!
EliminaDolç passeig de l’aigua
ResponEliminaque besa silent
els racons amagats
del seu caminar.
Després vola
per damunt
d’un camí trencat
per lliscant anar
fent nous camins
Que ningúm ens prengui mai ni les passejades tranquil·les ni la capacitat de volar... gràcies qui sap si...
Elimina