1954
Impressions viatgeres:
M'hauria agradat poder reconèixer, aquest lloc dibuixat del passat, en el lloc del present. M'hauria agradat que les cases, més o menys canviades, reformades, arreglades, es poguessin comparar i dir mira, a aquella li han pujat un pis, la del costat encara té els dos balcons, diferents però ben bé al mateix lloc, en canvi a l'altra, li han canviat el balcó per un finestral... Però no va poder ser, no vaig trobar cap indici, cap sospita que les cases que hi ha ara, fossin les de la fotografia antiga. Potser van ser enderrocades i fetes de nou. O potser no, potser els canvis han estat no només cosmètics, sinó essencials. Les cases, com les persones, mentre hi som, sempre tenim alguna cosa d'important i fonamental que no canvia, però jo no l'he sabuda trobar.
La font sí, l'actual té la mateixa forma, la mateixa estructura, però el material és molt diferent. Potser està feta de nou o potser arrebossada de nou. No ho sabria dir. De tota manera és gràcies a ella que se sap que l'indret des d'on es mira el mural, és el mateix indret que el del mural.
Em va impressionar que al 1954, que és una data que ja forma part de la meva vida, encara s'utilitzessin carros com el que surt al mural i que hi hagués gent omplint galledes a la font. Com si no tinguessin encara aigua a les cases. Qui sap, si ben aviat, nosaltres no tindrem aigua ni a les cases ni a les fonts.
Hi ha gent que dibuixa molt i molt bé. Moltes felicitats al Roc Black Block per una obra tan reeixida.
Tinc una postal de més o menys aquest any, amb una foto de la plaça on vaig néixer i per sort no ha canviat gens, bé sí el carro i el cotxe que s'hi veu ja no hi són, ni la gent de la foto crec que tampoc... Aquí et deixo l'enllaç:
ResponEliminahttps://elraconetdesalluna.blogspot.com/2012/02/postals.html
Estaria bé que tots aquest llocs es poguessin restaurar i no perdre la seva essència.
Aferradetes, preciosa.
Ja he anat a veure la teva postal. El carro correspon ben bé al que es veu aquí. la gent per força ha de canviar, perquè d'això ja fa molts anys.
EliminaAferradetes, bonica!
No ho vaig poder veure. Al 1954 era a la panxa de ma mare.
ResponEliminaT'ho vas perdre, vas fer una mica tard, pels pèls, Xavier!
EliminaQuan veig una imatge antiga com aquest mural o com la postal de Sa Lluna, també m'agrada fer el joc de les comparacions que expliques per veure el que hi surt que ja no hi és i el que hi ha ara que no hi era abans. Una fotografia atura el temps, però el temps no s'atura i molt sovint les diferències són tantes que, si no fos per algun detall com aquesta font, no reconeixeríem l'indret on ens trobem. Però no sempre és una mala notícia això, vull dir que hi ha llocs que sí que s'han de conservar, però també n'hi ha que està molt bé que es renovin. No conec les característiques d'aquest lloc concret del Pla de Santa Maria, però tirar a terra una casa vella sense cap de les comoditats actuals per fer-ne una de nova on els seus habitants visquin millor és, per a mi, molt millor que conservar-la perquè "fa bonic".
ResponEliminaM'uneixo a les felicitacions a l'autor d'aquest mural, és realment genial. Abraçades!!
Per descomptat que sí, que el més important de tot és la vida de la gent. Però el "joc" de buscar les semblances o les coincidències, sovint és emocionant i agradable sigui quin sigui el resultat. Però si se'n pot trobar alguna millor pel nostre joc.
EliminaAbraçades, Mc!
Així doncs, alguna cosa n'ha quedat !!. Sembla una data antiga, però en realitat no ho és tant.... jo recordo de petit anar a la font a buscar aigua, perquè si que n'havia a les cases, però sovint hi havien talls i també recordo alguns carros pel carrer, quan els cotxes eren encara la "raresa" i no se'n veien tants. Tempus fugit !, però els records encara es poden mantenir.
ResponEliminaSalut ;)
No, no ho és tant. Jo ja tenia 2 anys i per tant em sembla que fos ahir... he, he, he... i no ho dic amb ironia, eh? Jo també tinc els mateixos records que tu, de quan anàvem, a l'estiu, al poble dels meus pares. Els carros els recordo perfectament, fins i tot alguna tartana per a passatgers i anar a buscar aigua a la font també era una cosa habitual. Era més bona i més fresca que la de l'aixeta, a vegades terrosa i tot.
EliminaSalut, Artur!
Bueno yo soy de 1953 y años después aun había por aquí algún carro parecido a ese del mural.
ResponEliminaBesos.
Segur que sí, per aquí també, ja ho veus. Però mirat des d'ara, sorprèn... total, si fa quatre dies! he, he, he...
EliminaPetons.
"Les cases, com les persones, mentre hi som, sempre tenim alguna cosa d'important i fonamental que no canvia": molt del filòsof Parmènides, això! Estic d'acord amb tu. Per això sóc de la idea que només s'acaba el que no ha existit mai en les relacions.
ResponEliminaSí, és veritat... jo també ho penso bastant igual.
EliminaPinta la memòria en la paret
ResponEliminapart d’aquella vida
que ja només és record
i cerquen els ulls vestir
amb les mirades d’avui
aquells records
que semblaven perduts.
Unes mans agosarades,
artistes del color i del buit,
s’esforcen en reviure aquells instants
ara perduts,
per tornar a florir aquells sentiments
que es van viure ja fa molt de temps.
Histories que s’amaguen,
rere els porticons de finestres
que ja no hi són
o de portes que ja ningú obrirà.
Però allò que el record reviu,
allò que pel qual el cor
de nou batega amb força,
qui sap si...
qui sap si...
Retenir amb ocres i torrats
ResponEliminainstants perduts,
que, avui, molt poca gent recorda.
Testimoni silenciós d'una altra vida.
És ben curiós, que d'un mural i una postal, tinguin com nexe d'unió, un carro i sa mula. Un mural ben preciós, per cert. ;)
ResponEliminaSalutacions.
Sí que ho és de curiós, suposo que són senyals d'una mateixa època. Em va agradar molt el mural i m'hauria agradat poder fer la comparació amb l'actualitat, com fa sa lluna, amb la seva postal, però no vaig saber ni de quin costat agafar la plaça, no hi havia cap referència que es pogués reconèixer o al menys jo no la vaig saber trobar.
EliminaUna abraçada, Alfred.