La Fosca


S'han adormit el mar i les onades.
L'horitzó es fa fugisser i imprecís.
I jo camino per la sorra 
que m'omple les sabates
i no em vull adormir.
Busco les ombres, els racons,
els pins diminuts que surten de la roca, 
les clarors i els reflexos.
El blau més gris i el gris més blau.
I el silenci, temut i enyorat a parts iguals.

Comentaris

  1. I ho trobares tot, Carme.

    Preciosa imatge, amb aquest illot enmig i els niguls tocant l'horitzó. Tinc curiositat per saber on és.

    Aferradetes silencioses, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades hi ha moments de pau...

      És una de les platges de vora Palamós, al Baix Empordà: La Fosca.

      Aferradetes acompanyades, bonica!

      Elimina
  2. Has trobat la fosca i la calma !.
    Salut :)

    ResponElimina
  3. Fins i tot a la Fosca hi trobàvem claror.

    ResponElimina
  4. Les onades i el mar s'han adormit per despertar dins teu aquestes encertades paraules per descriure-ho.
    Quin goig, aquesta mar tan tranquil·la! I quin lloc tan preciós!

    Una abraçada plena de pau, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mar, a l'hivern (encara era hivern) i amb la calma de la poqueta gent que passeja, és un lloc que dona molta pau.

      Una abraçada de tornada, Núria!

      Elimina
  5. Aquest "temut i enyorat" és un oxímoron genial! El silenci ja ho té això.
    El "blau més gris" continua sent seductor.

    ResponElimina
  6. Oh, una foto preciosa d'aquelles que et fan somniar i un poema que l'acompanya molt bé. Foto i poema són un petit tresor.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars