Ribera del Catllar
Si l'aigua és tan freda,
si obaga és la vall
quan l'estiu retorni
amb calor sufocant
et vindrem a veure.
Peus nus i valents
vindran a buscar-te
i el cos, més poruc,
sols podrà tastar-te.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Del Catllar? Que has estat per les meves terres, Carme? Potser a veure els castells humans??? Qui ho diu que no hi ha aigua, no?
ResponEliminaNo, Teresa, és un altre Catllar. Entre Camprodpn i Setcases una vall i una riera molt obaga i molt freda.
EliminaSi no hi toca el sol, millor només posar-hi els peus i amb una mà passar-la per la cara i el clatell que ja comença a refrescar.
ResponEliminaAquest salt d'aigua és preciós.
Aferradetes, preciosa.
Sí, i tant! Depèn de la temperatura de fora, si fa calor no m'importa l'aigua freda, però si ja no en fa… millor esperar l'estiu que ve.
EliminaLes rieres i els gorgs em tenen el cor robat, m'hi passaria els dies, a la seva vora.
Aferradetes fresquetes, bonica!
Com a informació geogràfica afegiré que hi ha la serra del Catllar, al Berguedà, on es troba el santuari de Falgars.
ResponEliminaDel poema... excel·lent, com sempre. Retrata amb precisió un moment molt determinat.
Quants Catllars! Gràcies per la i formació. He estat a Falgars, però no recordava el nom de la Serra.
EliminaGràcies, Xavier!
A mi no me importaría en absoluto.
ResponEliminaBesos
A mi tampoc!
EliminaUna abraçada.
Que en són de bonics els salts d'aigua, tan plens de vida, que ens asserena l'esperit.
ResponEliminaI per poder-nos refrescar de la calor intensa sens dubte la millor opció, encara que costi crec que val la pena provar-ho.
Una abraçada, Carme!
Jo sempre ho provo… m'encanta tastar a
EliminaL'aigua de muntanya per gelada que estigui. A vegades surto rebotada, però prefereixo això que no tastar-la.
Una abraçada, Núria!
Ui, segurament el meu comentari descansi a la brossa!.😤
ResponEliminaJa veus que sí… per sort es poden rescatar!
EliminaA veure si continua plovent i l'any vinent , podrem seguir gaudint-ne !
ResponEliminaUn lloc bonic ;)
Esperem que no ens deixi mai del tot, la pluja... ens fa molta falta. És un desig permanent. La pluja, l'aigua i les rieres i rierols. A l'estiu són vida.
EliminaCom es nota que ha plogut, arreu el terreny estava sec i ara veiem un fotimer de salts d'aigua i rierols...Que bé ens haguessin anat aquest estiu la frescor d'aquestes obagues
ResponEliminaJo hi he estat una vegada ja fa molt de temps
EliminaPetonets, Carme.
Esperem que es puguin conservar ben fresques i plenes les rieres i els rierols...
EliminaÉs un lloc bonic. L'ermita una mica enfilada i la vall tancada i obaga a sota.
Petonets
Aquestes fonts d'aigua salvatges tenen molt d'encant, sobretot a l'estiu, com dius tu.
ResponEliminaSí, per a mi molt, a mi que no m'agraada gens l'aigua freda ni de la dutxa ni la del mar quan n'està molt, no m'ha importat mai, al contrari, m'ha agradat la fredor del 'aigua de muntanya, de llacs, o gorgs o rieres.
Elimina