Ribera del Catllar

Si l'aigua és tan freda, 

si obaga és la vall

quan l'estiu retorni

amb calor sufocant

et vindrem a veure.

Peus nus i valents

vindran a buscar-te

i el cos, més poruc,

sols podrà tastar-te.

Comentaris

  1. Del Catllar? Que has estat per les meves terres, Carme? Potser a veure els castells humans??? Qui ho diu que no hi ha aigua, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Teresa, és un altre Catllar. Entre Camprodpn i Setcases una vall i una riera molt obaga i molt freda.

      Elimina
  2. Si no hi toca el sol, millor només posar-hi els peus i amb una mà passar-la per la cara i el clatell que ja comença a refrescar.
    Aquest salt d'aigua és preciós.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i tant! Depèn de la temperatura de fora, si fa calor no m'importa l'aigua freda, però si ja no en fa… millor esperar l'estiu que ve.

      Les rieres i els gorgs em tenen el cor robat, m'hi passaria els dies, a la seva vora.

      Aferradetes fresquetes, bonica!

      Elimina
  3. Com a informació geogràfica afegiré que hi ha la serra del Catllar, al Berguedà, on es troba el santuari de Falgars.
    Del poema... excel·lent, com sempre. Retrata amb precisió un moment molt determinat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quants Catllars! Gràcies per la i formació. He estat a Falgars, però no recordava el nom de la Serra.
      Gràcies, Xavier!

      Elimina
  4. A mi no me importaría en absoluto.

    Besos

    ResponElimina
  5. Que en són de bonics els salts d'aigua, tan plens de vida, que ens asserena l'esperit.
    I per poder-nos refrescar de la calor intensa sens dubte la millor opció, encara que costi crec que val la pena provar-ho.

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sempre ho provo… m'encanta tastar a
      L'aigua de muntanya per gelada que estigui. A vegades surto rebotada, però prefereixo això que no tastar-la.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  6. Ui, segurament el meu comentari descansi a la brossa!.😤

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que sí… per sort es poden rescatar!

      Elimina
  7. A veure si continua plovent i l'any vinent , podrem seguir gaudint-ne !
    Un lloc bonic ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que no ens deixi mai del tot, la pluja... ens fa molta falta. És un desig permanent. La pluja, l'aigua i les rieres i rierols. A l'estiu són vida.

      Elimina
  8. Com es nota que ha plogut, arreu el terreny estava sec i ara veiem un fotimer de salts d'aigua i rierols...Que bé ens haguessin anat aquest estiu la frescor d'aquestes obagues

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo hi he estat una vegada ja fa molt de temps
      Petonets, Carme.

      Elimina
    2. Esperem que es puguin conservar ben fresques i plenes les rieres i els rierols...

      És un lloc bonic. L'ermita una mica enfilada i la vall tancada i obaga a sota.

      Petonets

      Elimina
  9. Aquestes fonts d'aigua salvatges tenen molt d'encant, sobretot a l'estiu, com dius tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, per a mi molt, a mi que no m'agraada gens l'aigua freda ni de la dutxa ni la del mar quan n'està molt, no m'ha importat mai, al contrari, m'ha agradat la fredor del 'aigua de muntanya, de llacs, o gorgs o rieres.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars