Portal a Orriols


La porta ja no tanca gaire bé, 
ha agafat el gest de restar oberta i acollidora.
A les seves velleses  ja no la farem canviar. 
No em fa por de tenir la porta oberta,
tinc tres vigilants ben vius que em protegeixen.
L'un m'espanta els mosquits amb la seva olor
l'altre té unes punxes terribles.
I el tercer és un avet petitó que fa somriure.
I aquesta fusta vella, tan bella!


Comentaris

  1. Només es tracta de saber trobar-hi els punts positius. En aquest cas, conèixer els companys de vida ajuda a conformar-se, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí es tracta de buscar bons companys de viatge…

      Elimina
  2. 3 bons "guardians" que a més fan bona companyia a la rústica porta.

    ResponElimina
  3. Em va semblar un conjunt preciós. M'agraden tant les portes!

    ResponElimina
  4. És molt i molt estètica aquesta porta, no m'estranya que t'inspiri. A mi m'agraden tant les coses rústiques...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb les portes, finestres, balcons, etc… no m'hi sé resistir…

      Elimina
  5. Un portal ben guarnit i ben guardat.😉
    No li manca res, té tot el que ha de tenir per olorar bellesa.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una porta feliç i plena… he, he, he…

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  6. Claro, es mejor ver el lado bueno de las cosas y esa puerta tiene mucho encanto.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem d'aprendre a veure el costat bo de cada cosa. És millor, sí. Una abraçada.

      Elimina
  7. M'agraden molt aquestes portes. Aquesta té uns bons vigilants, tots fan una bona funció, i crec que la dels mosquits és la més interessant. A l'estiu, que no entrin és bo.

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soc la Núria del blog Camins de vida. Com la majoria de vosaltes tinc problemes amb Blogger i he de comentar com a anònim... no sé què passa últimament però això no va a l'hora.

      Elimina
    2. Moltes gràcies, Núria!
      Blogger cada dia pitjor…

      Elimina
  8. Una porta molt bonica precisament perquè és vella i si no tanca massa bé a més dels tres guardians vegetals, si pot posar un forrellat per dins, ja que encara que no tanqui molt bé, ningú hi podrà entrar...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  9. Con la vieja puerta ya resignada y sus tres vigilantes haces un bello poema Carme, te felicito, salud y adelante!!!.

    ResponElimina
  10. Dues pedres tallades
    li fan de columna,
    les restes treballades
    d’un arbre li fa de barret
    a aquesta porta acollidora.
    Tan acollidora
    que no vol estar mai tancada,
    i ofereix a l’estiu l’ombra
    del seu rebedor
    i a l’hivern para el vent
    per als visitants temeraris.
    No esta sola.
    Té tres companys
    que l’acompanyen
    en les hores de sol,
    pluja o fred.
    Cap d’ells renuncia
    a la seva amiga
    i n’estan molt d’ella.
    Feta de fusta vella,
    recorda encara lo bonica
    que era quan nova la van portar.
    Qui pogués tenir ben a la vora
    una porta com aquesta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars