Masia i jardí
T'esperaré rere la finestra de la torre més alta,
com les princeses dels contes antics.
I potser vindràs, cavalcant il·lusions,
cuirassat del somriure més ampli,
buscant, només, un esguard compartit.
Un sol instant efímer i intens
que, inevitablement, ens omplirà la vida.
Aquests instants efímers i , potser per això més intensos, ens omplen de vida la vida.
ResponEliminaEstas fent unes fotos precioses, m'encanten!.
Aferradetes , nina.
Tens raó, a vegades com més efímers més endins ens arriben.
EliminaMoltes gràcies, Paula. Aquesta torre de defensa d'una masia, em va encantar. Entre els arbres, sobresurt, vigilant. Em va fer pensar en contes i princeses.
Aferradetes de conte.
Un mas que sembla un castell, amb aquesta magnífica torre de guaita. No hi ha cap lloc més adient perquè s'esperi la princesa... però que tampoc s'esperi massa, arriba un moment que és millor sortir a buscar allò que anhelem. ;-)
ResponEliminaI tant que sí, Mc!
EliminaPerò no pateixis aquesta princesa té molt clar quan cal sortir i quan cal esperar. No perdrà el temps. Les princeses dels contes també aprenen ...
Que bonic, Carme! Que amorós i que tendre que un esguard ens ompli la vida! Però si pot ser, com diu McAbeu, que no s'esperi la princesa, que surti a buscar-lo. No sigui que de tant esperar es marceixi.
ResponEliminaCada cosa al seu temps. Esperar o sortir. Gràcies, Teresa!
EliminaAquesta torre pot ser d'una princesa, o també la torre de vori del poeta. Les dues coses inspiren molt, com t'has inspirat tu.
ResponEliminaPodria ser una princesa poetessa? He, he, he... I va escrivint versos mentre espera? Per aprofitar el temps...
EliminaDarrerament ens poses unes fotos molt bucòliques, que a mi m'agraden molt...Sempre s'han d'esperar les princeses, potser ja és hora que s'esperin els cavallers, he, he...
ResponEliminaPetonets, Carme.
També s'esperen, també! I tant que s'esperen, els cavallers!
EliminaPetonets, M Roser!
I així omplim els dies i la vida, amb la suma de tots aquests instants que, quan es presenten, val la pena gaudir.
ResponEliminaUna imatge molt bonica ben acompanyada d'unes delicades paraules.
Petons, Carme
Moltes gràcies, Núria! Petons!
EliminaAmb aquest poema molts voldran ser el cavaller esperat.
ResponEliminaEls cavallers ara van sense cavall ni armadura.
Els cavallers són molt més agradables amb il·lusions i somriures que amb cavall i armadura… he, he, he… gràcies per les teves paraules, Xavier.
Elimina