Jardinera
No hi fa res que tinguem arrugues a la pell
ni cicatrius de les ferides a l'ànima,
mentre encara tinguem la claror als ulls,
i aquests colors, més bells que els de les flors
ens acompanyin cada dia les nostres passes.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tenim tot allò que el temps ens ha donat: el bo i el no tan bo.
ResponEliminaSí, i acceptar-ho, ja és molt!
EliminaQue cada dia ens acompanyin colors ben vius i els guardem a l'ànima, així en els dies grisos els podrem anar a cercar i caminar amb esperança.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Preservem els colors de la nostra vida, Núria!
EliminaUna abraçada!
Llum i colors per gaudir, això és el que ens dóna vida.
ResponEliminaUna jardinera molt maca, malgrat els anys que té llueix esplèndida.
Aferradetes de nit, preciosa.
Sí, ens cal saber trobar-la la llum i els colors, sinó estem perduts!
EliminaAferradetes matineres, bonica!
Hi ha dies que, ni llum als ulls, ni colors, ni res de res. Només cansament.
ResponEliminaSí, XeXu, massa dies, massa.
EliminaQuin contrast tan bonic, la paret i la fusta malmesa pel temps i aquestes flors de colors brillants acabades de sortir del niu...
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
Sí que és bonic, els contrastos sempre ens impacten una mica, suoso perquè ens diuen alguna cosa.
EliminaBon cap de setmana, M Roser!