Escala

Les fulles seques han cobert moltes hores que encara han de venir

i les herbes i els esbarzers desdibuixen els límits dels camins.  

Mantenir la bellesa del futur és treure les fulles o no treure-les?



Comentaris

  1. No sé si les trauria o no, més que res perquè passada la pandèmia podría ser que no trobéssim els camins a seguir. La bellesa de la foto és indiscutible.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em sembla que ens costarà trobar els camns a seguir, no sé si serà culpa de els fulls seques o de tantes coses que s'han malmès. Potser sí que n'haurem de treure algunes...

      Elimina
  2. Jo penso com sa lluna, no les trauria les fulles... a més, a mi m'agrada trobar fulles als camins, sigui l'època de l'any que sigui, ens recorden que tot i el pas del temps, elles segueixen allà, esperant més fulles que els facin companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caminar sobre fulles és bonic i agradable i omple la terra de colors diferents...

      Elimina
  3. El romanticisme de les fulles caigudes al terra cobrint l'obra dels humans és indiscutible. Però què diria un escombriaire si li roben la feina?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li haurem d'encarregar la feina a l'escombriaire, doncs... no es tracta de robar la feina a ningú...

      Elimina
  4. El camí no sempre és fàcil, potser no cal apartar totes les fulles, només les que ens impedeixin seguir avançant. Les que puguem sortejar, poden quedar-se a lloc.

    Per cert, per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, jo diria que tens raó, que trobar la mesura justa és el que cal... a vegades ens agafem més feina del compte.

      Moltes gràcies XeXu, per recordar-te del meu aniversari!! Abans sempre el celebrava al blog... ara ja no hi penso en aquestes celebracions...

      Elimina
    2. Les fulles caigudes, a banda de ser "las ilusiones perdidas del árbol del corazón", descripció del tot romàntica, poden amagar un forat o un trencat a l'escala on podries ensopegar i fer-te mal.
      Com que fem camí en caminar, que deia l'altre autor, nosaltres prepararem el nostre desbrossant l'escala.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Ens hem de fer un pas que sigui transitable, oi, Olga? Que s'hi pugui caminar bé...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Jo li diria l'escala de la gloria, s'enfila cap el cel , plena de fulles seques que la fan més entranyable i més agradable de pujar...Jo no les trauria, m'agraden!!!
    Petonets, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi queden maques... és un abandonament bonic. Petonets!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars