El xiprer


Ermita de la Salut del Papiol.

A la petita Joana, després de tants mesos  juntes a totes hores.

Soc com el xiprer fidel ben a la vora de casa teva.
Seré qui et vetllarà el son en les hores esquerpes.
Seré l’àvia còmplice dels bocins de xocolata.
Soc, encara, l'acolliment i l'abraçada, per quan tornis a casa, cada tarda.

Comentaris

  1. Dona, si li dónes xocolata, la seva fidelitat està garantida...

    ResponElimina
  2. Pot estar ben contenta d'aquesta dolça guardiana !! Salut ;)

    ResponElimina
  3. Has triat una ermita amb el nom més adequat pel temps que vivim.
    Salut per a la Joana, i per a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que tenim de més valor, Xavier. Salut per a vosaltres també.

      Elimina
  4. Com s'estimen els nets i que bé que s'hi està al seu costat!!...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada Montse. Després de tantes hores, dies i mesos... és com una síndrome d'abstinència, es troben a faltar. Una abraçada, Montse!

      Elimina
  5. El xiprer és un arbre que dóna la benvinguda, en aquest cas als nets, després de l'escola..Ves per on les àvies com malcrien els infants a base se xocolata, he, he...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense la xocolata no som res, M Roser... he, he, he. Això no és malcriat de cap manera. Bon vespre!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars